Un parell de trencalòs torna a habitar la Tinença de Benifassà després de més d'un segle

Exemple de shortcode amb estil
El director general de Medi Natural, Raúl Mérida, destaca que el retorn d'estes aus revela “l'excel·lent estat de conservació de la zona”

Per primera vegada des de fa més d'un segle, una parella de trencalòs torna a volar sobre els paratges de la Tinença de Benifassà de Castelló. Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori han constatat que un parell d'aus en perill d'extinció tornen a este parc natural en el període de cria que comprèn d'octubre fins al juny després de passar la resta del any a La Rioja i els Pirineus respectivament.

El director general de Medi Natural i Animal, Raúl Mérida, ha destacat que el retorn dels dos exemplars en forma part del Projecte de Reintroducció del Trencalòs al parc natural. Segons Mèrida, “el retorn d'estos dos mascles dins del projecte de reintroducció d'esta espècie silvestre a Castelló, probablement més d'un segle, és una excel·lent notícia que posa de manifest la qualitat de la zona escollida per a la solta i l'eficàcia de les accions realitzades i metodologies seleccionades”.

L'octubre del 2023, després de només sis anys de soltes a la Tinença de Benifassà, es van documentar els primers indicis de la presència de trencalòs, que finalment s'ha confirmat este hivern. Encara que este moviment estacional no és comú a l'espècie, el fet que tornin a la zona d'alliberament durant els mesos centrals de l'època de cria (octubre-juny) indica que aquí han establert els seus potencials territoris.

Segons Mèrida, “és significatiu que, en comparació amb altres projectes similars, a la Tinença s'hagi format la primera parella en menys temps, malgrat que a la zona s'hagin alliberat menys individus de mitjana”.

A més, el director general ha explicat que “els primers trencalòs, van ser alliberatsdos fa sis anys a través de la tècnica de cria campestre o 'hacking', mètode que ha demostrat ser efectiu per a la supervivència i fixació al territori d'estes aus filopàtriques, és a dir, que tenen tendència a tornar a la zona que reconeixen com a lloc d'origen, ja siga perquè van néixer allà o perquè allà van ser alliberades”.

Així, “des que comencen a volar, visiten diferents zones (en este cas, els Pirineus, el Sistema Ibèric i la serralada Cantàbrica) i serà a partir del quart o cinquè any de vida quan comencin a triar el territori on s'establiran de manera definitiva”, ha afegit.

Mèrida també ha explicat que la presència dels dos mascles ofereix bones perspectives per al projecte, ja que els dos individus són encara joves (4 i 5 anys respectivament) ja que la primera reproducció d'esta espècie se situa, de mitjana, entre els 8 o 9 anys”.