La Universitat Jaume I de Castelló (UJI) ha coordinat un projecte de recerca que proposa millores regulatòries per reforçar la seguretat jurídica en la gestió de la informació pública, així com per conciliar el dret a la protecció de dades personals amb el deure de transparència i la lluita contra la corrupció a les administracions públiques.
El treball ha estat desenvolupat per tretze especialistes en drets fonamentals de vuit universitats espanyoles, que durant tres anys han analitzat i comparat diferents normatives estatals i autonòmiques amb l'objectiu de detectar buits legals i formular recomanacions que permetin millorar el funcionament de les administracions i el servei que presten a la ciutadania.
L´estudi s´ha centrat especialment en l´aplicació del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) a l'àmbit públic. Segons expliquen des de l'equip investigador, esta anàlisi ha permès identificar els reptes principals que afronten les administracions en aplicar estos drets fonamentals i dissenyar accions formatives adreçades al personal públic per millorar la gestió de la informació i garantir la protecció de dades.
Els investigadors destaquen que el projecte també ha permès desenvolupar eines normatives destinades a fer compatibles dos principis essencials: laccés a la informació pública i la protecció de les dades personals.
Segons el parer del equip investigador, "en garantir que la protecció de dades no siga utilitzada com un pretext per restringir la transparència, s'ha reforçat l'accés a la informació d'interès general, cosa que permet a la societat participar de manera més activa en els assumptes públics".
A més, subratllen que una de les aportacions més rellevants en este àmbit és “la identificació de mecanismes per enfortir la protecció de les persones que denuncien en els casos de corrupció”, cosa que reforça les garanties dels que alerten sobre possibles irregularitats en les administracions.
Intel·ligència artificial i transparència en la gestió pública
El projecte també ha incorporat l'anàlisi del Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial (RIA) aprovat a 2024, amb l'objectiu d'avaluar-ne l'impacte en la gestió pública de dades i en els sistemes automatitzados utilitzados per les administracions.
esta anàlisi ha permès formular recomanacions per garantir que l'ús de algorismes i tecnologies d'intel·ligència artificial respecti els principis de transparència i explicabilitat, és a dir, que les persones puguen comprendre com funcionen els sistemes automatitzados que influeixen en decisions públiques.
Segons explica l'equip investigador, "l'enfortiment de la seguretat jurídica en la gestió de dades personals a l'àmbit públic ha afavorit l'eficiència administrativa i la reducció de riscos laborals per a les administracions i, alhora, ha beneficiat l'accessibilitat a la informació pública i la protecció de dades".
Així mateix, els especialistes destaquen que l'estudi del nou marc europeu d'intel·ligència artificial ha permès elaborar recomanacions per garantir un ús ètic i responsable destes tecnologies, evitant possibles desigualtats o discriminacions derivades del ús d'algorismes.
Transferència de coneixement a administracions i organismes europeus
Durant el desenvolupament del projecte, el personal docent i investigador ha impulsat nombroses accions de transferència de coneixement dirigides a entitats públiques, entre elles ajuntaments i empreses internacionals vinculades a la Comissió Europea.
estes col·laboracions han permès donar suport a l'elaboració de normatives i estratègies en matèria de protecció de dades, transparència, prevenció de la corrupció i lluita contra el frau. A més, el projecte ha fomentat el debat acadèmic i professional a congressos nacionals i internacionals.
Els investigadors també han abordat qüestions específiques com la publicitat activa durant els processos electorals, l' transparència a universitats públiques i privades o el possible impacte discriminatori dels algorismes.
A més, el projecte ha obert línies de col·laboració amb diferents grups de recerca i universitats, així com amb iniciatives europees centrades en l'estudi dels drets digitals i socials a l'entorn laboral del segle XXI.
Un projecte coordinat des de l'UJI
La investigació ha estat coordinada en una primera etapa per les catedràtiques Rosari García Mahamut y Beatriz Tomás Mallén, del grup Protecció de Dades i Drets Fonamentals (PRODADEF) de l'UJI. En una segona fase van assumir la coordinació Beatriz Tomás Mallén y Mònica Arenas Ramiro, de la Universitat d'Alcalá.
A l'equip han participat també investigadors de diverses universitats espanyoles, entre les quals les de València, Elx, Vigo, UNED, Pau d'Olavide de Sevilla, Oberta de Catalunya i Alcalá de Henares, a més d'altres membres del grup PRODADEF.
El projecte s'ha desenvolupat dins del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació 2021-2023, orientat a impulsar sectors estratègics com la digitalització, la salut i la transició ecològica.
Entre els resultados del treball s'inclouen diverses publicacions acadèmiques i un llibre col·lectiu sobre transparència i lluita contra la corrupció a l'era algorítmica, que es publicarà pròximament en accés obert.
