La Universitat Jaume I de Castelló i l'Hospital General Universitari de Castelló col·laboren a dos projectes de recerca que busquen desenvolupar nous tractaments personalitzados contra alguns dels tumors solsdos més agressius. estes tumors a més són resistents a les teràpies actuals.
Els treballs estan dirigitsdos per la investigadora Maria Jesús Vicent, cap del Laboratori de Polímers Terapèutics del Centre de Recerca Príncep Felip de València. Així mateix, és investigadora distingida de l'UJI.
La col·laboració s'articula a través de la Unitat Mixta de Recerca en Teràpies Avançades en Oncologia de l'UJI i el Centre de Recerca Príncep Felip. També hi participen el Grup de Recerca en Cirurgia Oncològica de la universitat castellonenca i l'Hospital General.
Els equips participaran al projecte europeu MORPHEUS, finançat mitjançant una ERC Advanced Grant 2025 del European Research Council. A més, participaran a MITONano, recolzat per l'Associació Espanyola Contra el Càncer amb prop de 400.000 euros.
Mostres de pacients per desenvolupar tractaments personalitzados
El Grup de Recerca en Cirurgia Oncològica de l'UJI, coordinat per Antonio Llueca, proporcionarà i processarà mostres clíniques procedents de pacients. Entre elles hi ha teixit tumoral i biòpsies líquides.
estes mostres resultaran fonamentals per crear i validar modelus d'organoides derivados de pacients. Els organoides són estructures cel·lulars desenvolupades al laboratori. Reprodueixen algunes característiques dels tumors i permeten estudiar-ne el comportament i la resposta a diferents tractaments.
A MORPHEUS, el grup facilitará l'accés a espècimens quirúrgics de colangiocarcinoma. este és un càncer que s'origina a les vies biliars i que es caracteritza per la seua agressivitat i dificultat de tractament.
A MITONano, l'equip coordinarà la identificació i validació de panells de biomarcadors diagnòstics, com determinados microARN i el marcador CA-125. Això serà en grups de pacients amb carcinomatosi peritoneal.
L'objectiu és millorar la selecció dels pacients, controlar l'evolució de la malaltia i fer un seguiment més precís i personalitzat de la resposta terapèutica.
Nanomedicines capaces d'adaptar-se a cada tumor
MORPHEUS, acrònim de Mechano-metabOlic Responsive nanoPlatform for HeterogEnous tumor Suppression, desenvoluparà una nova generació de nanomedicines intel·ligents. estes seran capaces de detectar les característiques físiques i metabòliques de cada tumor.
estes plataformes estaran dissenyades per alliberar els tractaments de manera seqüencial i precisa, adaptendosea les condicions específiques del entorn tumoral.
El projecte començarà amb lestudi del colangiocarcinoma, els tumors del qual presenten un entorn especialment dens i rígid. Això dificulta lentrada dels fàrmacs i afavoreix la resistència als tractaments.
La investigació pretén desactivar els mecanismes de defensa del tumor i establir les bases d'una estratègia que, a més llarg termini, es puga aplicar a altres càncers amb característiques similars. Com a exemple, el carcinoma de pàncrees.
«Cada pacient i cada tumor és diferent. El nostre objectiu és desenvolupar plataformes intel·ligents capaces de respondre a les característiques específiques de cada tumor», explica Maria Jesús Vicent.
La investigadora assenyala que el projecte explorarà nanomedicines capaces d'adaptar-se dinàmicament a l'heterogeneïtat dels tumors. este és un dels reptes principals de l'oncologia actual.
«Si aconseguim entendre i aprofitar esta complexitat, podrem avançar cap a teràpies més precises i eficaces», sosté Vicent, que destaca que la iniciativa permetrà investigar conceptes innovadors que podrien obrer noves vies per al tractament del càncer.
Un dels ajuts europeus més competitius
L'ERC Advanced Grant està considerada una de les convocatòries científiques més prestigioses i competitives del món. A l'edició del 2025, l'European Research Council ha finançat 319 projectes d'entre més de 3.300 sol·licituds. Això situa la taxa d'èxit per sota del 10%.
El projecte de Maria Jesús Vicent ha estat seleccionat al panell Products and Process Engineering, dins del àmbit de lenginyeria de materials. esta és una disciplina que combina nanotecnologia, materials avançados i aplicacions biomèdiques.
La concessió reconeix la trajectòria internacional de la investigadora valenciana en el disseny de materials intel·ligents capaços de transportar tractaments de manera més precisa i eficaç.
El seu treball està orientat al desenvolupament de noves teràpies contra malalties complexes, com ara el càncer i les patologies neurodegeneratives.
Vicent va rebre el 2025 el Premi Rei Jaume I a la categoria de Noves Tecnologies per les seues aportacions pioneres en l'àmbit de la nanomedicina aplicada al càncer.
la directora del Centre de Recerca Príncep Felip, Deborah Burks, considera que l'ajuda europea torna a situar el centre valencià «al mapa europeu de l'excel·lència científica» i demostra la seua capacitat per liderar investigacions amb impacte internacional.
MITONano actua sobre l'energia del càncer d'ovari
El segon projecte, anomenat MITONano, desenvoluparà una nova generació de tractaments contra el càncer d'ovari avançat que s'ha estès per l'abdomen. esta és una situació clínica coneguda com a carcinomatosi peritoneal.
La malaltia constitueix un desafiament mèdic important perquè una part de les cèl·lules tumorals acaba desenvolupant resistència a la quimioteràpia convencional.
MITONano proposa actuar directament sobre els mitocondris, les estructures responsables de generar l'energia que necessiten les cèl·lules tumorals per créixer i sobreviure.
Les nanomedicines incorporaran molècules actives dirigides específicament contra els mitocondris. L'estratègia cerca bloquejar el subministrament energètic del tumor, fins i tot en les formes més resistents. A més, pretén reduir alhora el dany sobre les cèl·lules sanes.
El projecte també avaluarà eines que permetin determinar quins pacients tenen més possibilitats de beneficiar-se desta teràpia personalitzada.
Biòpsies líquides per anticipar possibles recaigudes
MITONano impulsarà a més el desenvolupament de biomarcadors no invasius que es puguen detectar mitjançant biòpsies líquides, principalment a través d'anàlisi de sang.
estes proves podrien facilitar el seguiment de la malaltia, avaluar de manera primerenca la resposta al tractament i anticipar possibles recaigudes.
El projecte es desenvolupa al Centre de Recerca Príncipe Felipe, en col·laboració amb la Unitat Mixta en Oncologia Traslacional UJI-CIPF i l'Hospital General Universitari de Castelló.
La iniciativa vol millorar la supervivència i la qualitat de vida de les pacients amb càncer d'ovari avançat. Actualment, estes pacients disposen de poques opcions terapèutiques eficaces.
