El Tribunal Suprem farà pública el dilluns la sentència del procés amb condemnes per als dotze acusats, sent condemnat la major part del Govern per un delicte de sedició en concurs amb un altre de malversació. Segons informen fonts de l'alt tribunal, la condena màxima serà per a Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, esgotant el màxim que permet el Codi Penal de quinze anys de presó per este delicte.
La sedició és un delicte contra l'ordre públic mentre que la rebel·lió és contra l'ordre constitucional. L'article 544 del Codi Penal estableix que «són reus de sedició els que, sense estar-hi comprenguts delicte de rebel·lió, s'alcen públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seues funcions o el compliment delels seus acords, o de les resolucions administratives o juíals». En el cas de la seua comissió per part d'autoritats públiques les penis de la sedició oscil·len entre els 10 i 15 anys de presó i inhabilitació absoluta per a càrrec públic per igual període de temps.
Una condena per sedició millora les perspectives d'una hipotètica condena sobre la base del demanat per la Fiscalia: el delicte de sedició abasta condemnes entre els quatre i els quinze anys de presó, agravant-se el càstig si l'acusat està constituit en autoritat o és un dels «principals autors» de la sedició. En el cas de la rebel·lió, la condena pot arribar fins als trenta anys de presó.
La condena per sedició, segons estes mateixes fonts, serà complementada amb el concurs medial en cas d'alguns membres del Govern amb una altra per malversació: el tribunal ha arribat a la conclusió que alguns d'ells poden ser responsabilitzats pel compromís de diners públics.
La Cambra rebutjarà el delicte de rebel·lià que al llarg de tot el procés ha defensat el Ministeri Fiscal. Per a la Fiscalia l'objectiu delEls líders de l'1-O era «rompre l'ordre constitucional» a declarar la independència a Catalunya.
Les fonts consultades informin que els exconsellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carlos Mundó tan sols seran condenats per un delicte de desobediència. El tribunal té previst absoldre'ls del delicte de malversació en considerar que durant els quatre mesos de vista oral no ha quedat acreditada la coautoria delsis mateixos en el desviament de fons públics de la Generalitat.
A més, la Cambra preveu rechazar la petició realitzada pel Ministeri Fiscal en les conclusions finals del juí sobre el compliment de penis dels presos. Els fiscals de l'1-O sol·licitaren a la Cambra que acordés l'aplicació expressa de l'article 36.2 del Codi Penal perquè els penats no accedisquen al tercer grau penitenciari fins que hagen complit la meitat de la seua condena a la presó. esta petició, indiquin les fonts jurídiques consultades, serà previsiblement desestimada.
En concret, el Codi Penal estableix que «quan la durada de la pena de presó imposada segueixi superior a cinc anys, el jutge o tribunal podrà ordenar que la classificació del condemnat al tercer grau de tractament penitenciari no s'efectuï fins al compliment de la meitat de la pena imposada».
El dilluns serà el moment del repàs final i, probablement, la signatura de la resolució. , primer, al Tribunal Constitucional, i després al Tribunal Europeu de Drets Humans. Per tant, cal esperar que el procés juíal de l'1-O no acabi este dilluns.
