“No tenim un nombre suficient de treballadors socials sanitaris per atendre la població”. És el missatge que llança el Col·legi Oficial de Treball Social de Castelló amb motiu del Dia Mundial de la Salut a través de la veu d'una d'estes professionals, Marta Beltrán, treballadora social al Hospital La Magdalena de la capital de la Plana.
Ho plasmen les xifres que radiografien esta realitat a la província: onze professionals del Treball Social entre els cinc centres hospitalaris provincials, que superen els 1.400 llits. Actualment, el Hospital General Universitari de Castelló compta amb 520 llits i només hi ha 2 treballadores socials sanitàries.
El Hospital de la Plana està dotat de 371 llits i només 2 professionals del Treball Social. El Hospital Comarcal de Vinaròs té 171 llits i 1 professional del TS; la Magdalena, amb 120 llits, “només des de fa un parell d'anys som 3 treballadores socials sanitàries”, detalla Beltrán; i al Hospital Provincial són altres 3 TSS per a 231 llits.
Recorda que, a l'àrea de la salut, la professió del treball social “incideix i intervé en la necessitat de reduir les desigualtats socials i sanitàries i, per això, actua sobre els determinants socials de la salut des dels diferents àmbits: hospitalari, atenció primària, salut mental, addiccions, cuidados pal·liatius o salut pública". En este sentit, recalca: "No tenim un nombre suficient de professionals de Treball Social Sanitari (TSS) per atendre la població, perquè no crec que hi hagi un tipus de pacient que necessiti més que un altre".
“Si volem oferir una atenció a la salut eficient, no la podem dur a terme sense la intervenció de les i els treballadors socials sanitaris, atès que no podem perdre de vista la persona, la família i la comunitat en general”, argumenta. Si s'exclouen d'esta atenció sanitària les necessitats socials de la persona, estarem fent-la de forma parcialitzada, oblidant-nos d'una de les dimensions vitals del ésser humà”.
Encara que s'han fet passos, en els últims 20 anys, pel que fa a la visibilització del Treball Social com a professió sanitària es refereix, des del Col·legi castellonenc incideixen que el reconeixement social de la professió encara segueix debilitat. Citen com a exemple el fet que el TSS no estigui representat a la Conselleria de Sanitat, ni als diferents serveis dels departaments de salut.
Marta Beltrán coordina la Unitat de Treball Social a l'Hospital La Magdalena de Castelló, on forma part del equip de professionals que treballa a Medicina Interna per a convalescència i llarga estada, les Consultes Externes de la Unitat de Neurologia de la Conducta i Demències (la unitat de referència de la província) i Cuidados Pal·liatius. Una àrea esta última en què atresora àmplia formació i trajectòria laboral i per a la que reivindica més si és possible la presència de les i els professionals del Treball Social. “El no reconeixement a la professió de Treball Social Sanitari crea una desigualtat de cara a garantir una continuïtat adequada de l'atenció sociosanitària integral i de qualitat a pacients i familiars oferida per la Sanitat Espanyola, deixant-la fora del sistema i del desenvolupament d'àrees funcionals, com la de Cuidados Pal·liatius, en què es treballa”.
Recorda que l'origen dels cuidados pal·liatius està directament relacionat amb la professió. “El Treball Social Sanitari a Cuidados Pal·liatius no només exerceix una tasca professional, sinó que pretén ser un far de suport, comprensió i empatia per a la persona malalta i la seua família en els moments de més vulnerabilitat. En este escenari, detalla, “la nostra presència guia les persones a través de decisions complexes, facilita l'accés a recursos i serveis i proporciona un suport social i emocional indispensable al viatge cap al final de la vida”.
Emergen, a l'àrea concreta dels cuidados pal·liatius, noves reivindicacions. La primera, l'accés de les i els professionals del Treball Social als Diplomes d'Acreditació a l'Àrea Funcional de Pal·liatius, inviable actualment “perquè no som considerados personal sanitari, per la qual cosa la invisibilitat és més gran”, explica Marta Beltrán, encara que des del Consell General de Treball Social i la Societat Espanyola de Cuidados Pal·liatius han manifestat les seues discrepàncies sobre això, "seguim exigint la modificació de la Llei 44/2003 d'ordenació de les professions sanitàries per seguir amb la nostra presència als equips".
Una altra de les demandes que cobren força dins de la professió en una jornada com la del Dia Mundial de la Salut és la d'aprovar “una Llei Nacional de Cuidados Pal·liatius que posi fi a les desigualtats territorials i que garanteixi uns cuidados pal·liatius integrals i de qualitat a tota la població". "A Espanya falta informació sobre este recurs, cosa que en dificulta l'accés; els cuidados pal·liatius són un dret universal de la persona i per això necessitem l'establiment d'unes polítiques sanitàries per part de l'Administració per poder arribar a tota la població que els necessiti, dotant-les dels recursos suficients”, conclou.
