El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, àngel Luna, ha advertit del “greu deteriorament” de la relació entre la institució i Les Corts Valencianes i ha alertat d'una “deriva institucional perillosa” que, segons afirma, amenaça l'autonomia dels organismes estatutaris. Ho ha fet durant la presentació del Informe anual del 2025, el darrer que lliura dins del període ordinari del seu mandat, que finalitzarà al desembre del 2026.
Luna ha retret a la càmera autonòmica la seua falta d'interès per escoltar el Síndic, equivalent al Defensor del Poble a la Comunitat Valenciana, i ha assegurat que s'intenta debilitar les institucions estatutàries sense comptar amb la majoria suficient per fer-ho. Segons ha afirmat, es pretén “tapar la boca a les institucions perquè no arribi la queixa del ciutadà on ha d'arribar”.
El síndic ha explicat que, des de la seua arribada al càrrec a 2019, va oferir diàleg i cooperació a les Corts per reforçar la defensa dels drets de la ciutadania, però esta iniciativa no va obtindre resposta. A parer seu, esta distància institucional s'ha intensificat de manera notable l'últim any.
De fet, ha lamentat que a 2025 no pogués exposar davant de la càmera autonòmica el contingut del seu informe perquè no va ser convocat. Segons ha advertit, esta absència de compareixença no només incompleix el que preveu la llei del Síndic, sinó que també suposa un “desaire” als ciudadanos les queixes i preocupacions del qual haurien d'arribar al parlament valencià.
L'informe qüestiona els canvis a les Corts
Entre els aspectes més crítics del balanç presentat per Luna figura la modificació del reglament de les Corts aprovada el 2025. El síndic considera que esta reforma suposa una “regressió democràtica” i redueix la visibilitat institucional del defensor autonòmic i del resta dorganismes estatutaris.
Segons sosté, la llei del Síndic distingeix entre la presentació formal del informe anual i la seua exposició pública davant del ple, una compareixença que considera essencial perquè la cambra conegue directament els problemes que li trasllada la ciutadania. Substituir este format o rebaixar-ne l'abast implicaria, al seu parer, una pèrdua de pes institucional.
Luna també ha alertat que la nova regulació obre la porta a intervenir les partides pressupostàries de les institucions estatutàries durant la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Tot i que la redacció, segons explica, és ambigua, entén que introdueix una possibilitat de pressió política incompatible amb l'autonomia i la independència garantides per l'Estatut.
En esta mateixa línia, l'informe esmenta l'episodi que va afectar el 2025 la l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el pressupost del qual va ser modificat durant la tramitació parlamentària fins a comprometre, segons el Síndic, el seu funcionament i la seua autonomia orgànica i pressupostària. Per a Luna, este antecedent reforça la preocupació sobre el futur de les institucions estatutàries.
Més activitat del Síndic i un embús persistent a Serveis Socials
El balanç del 2025 també reflecteix un augment de l'activitat de la institució. El Síndic ha realitzat més de 28.100 actuacions entre consultes i queixes. L´oficina d´atenció ciutadana ha atès 23.137 consultes, casi un 25% més que l'any anterior, mentre que les queixes ciutadanes han assolit les 5.006, un 5% més que el 2024. A més, s'han obert 12 investigacions d'ofici.
L'àrea amb més volum de reclamacions torna a ser la de serveis Socials, Amb unes 1.900 queixes, principalment pel reconeixement de la dependència i per les demores en la valoració de la discapacitat. Luna ha insistit que persisteix un bloqueig estructural derivat del FUNCIONAMENT del sistema i ha lamentat que no s'hagin adoptat mesures rellevants per simplificar procediments.
També figuren entre les matèries amb més pes les relacionades amb la transparència i laccés a la informació pública. Tot i que el nombre baixa lleugerament respecte a l'any anterior, el Síndic considera que la situació continua sent greu i vincula la falta transparència a una pèrdua de qualitat democràtica.
En paral·lel, l'informe recalca que la vulneració del dret a una bona administració segueix sent el motiu central de moltes reclamacions. La falta de resposta a sol·licituds i escrits per part de la ciutadania continua, segons defensa la institució, com una pràctica massa estesa.
La DANA i l'habitatge marquen part del balanç de 2025
L'informe anual també presta atenció a les conseqüències de la DANA del 2024. Tres queixes d'ofici obertes per supervisar l'actuació posterior de les administracions a Serveis Socials, Educació i Habitatge van acabar integrades en un únic expedient que ha donat lloc a un informe especial amb recomanacions per millorar la preparació i la resposta davant de futures catàstrofes.
Lluna denuncia a més la falta de col·laboració entre el Govern central i la Generalitat al llarg del 2025 en l'atenció a la ciutadania afectada i en la reconstrucció. Segons sosté, esta absència d'interlocució ha perjudicat centenars de milers de damnificados. Després de la mediació impulsada amb el Defensor del Poble, la Comissió Mixta de reconstrucció i recuperació va acabar constituïtdosi el 4 de febrer 2026.
En vivenda, el Síndic alerta que el problema social segueix agreugendosei critica especialment que la llei de pressupostos de la Generalitat del 2025 eliminés el procediment d'ajudes previst quan no existien habitatges disponibles per adjudicar. Segons el parer de la institució, es tracta d'un retrocés que limita l'accés a este dret per determinardos col·lectius.
