El síndic de Greuges, Ángel Luna, insta la Conselleria d'Educació a «dissenyar un modelo per detectar preventivament l'alumnat en situació socioeconòmica desafavorida, per tal d'evitar el fracàs escolar".
A més, demana que «en el finançament dels centres docents es tinguen en compte les necessitats deste perfil destudiants i la complexitat dels centres on estan matriculatsdos".
Així mateix, el Síndic urgeix, per al curs escolar vinent, «una planificació que eviti concentrar l'alumnat en situació de vulnerabilitat, amb la finalitat de reduir els nivells de segregació i la formació de guetos als centres amb una composició socialment més desafavorida».
Per això, Luna sol·licita que «s'estableixin criteris de distribució equitativa, acompanyados de mitjans i una millora de l'acolliment, que faciliti la inclusió social i cultural".
D'altra banda, el defensor considera «fonamental» reforçar les polítiques de suport a les famílies d'estos menors, que «permetin prevenir les situacions de risc i evitar que, quan apareguin, derivin en situacions més greus".
Així doncs, esta institució recomana «millorar la informació a les famílies amb relació al dret a l'elecció de centre i amb les possibilitats d'accés a beques, recursos i ajuts a l'estudi«. De la mateixa manera, el Síndic recomana «fomentar l'oferta educativa extraescolar i de lleure educatiu, les accions d'acompanyament i la tutorització del alumnat que es trobe en esta situació».
El Síndic de Greuges va obrer el mes de febrer passat esta queixa d'ofici a fi de supervisar les actuacions de l'Administració educativa valenciana destinades a compensar les desigualtats.
Segons l'informe del Estat de la Pobresa 2024, la taxa de risc de pobresa ha crescut un 9% (dos punts percentuals) a la Comunitat Valenciana respecte a l'any 2023. A més, cal destacar que el nombre d'alumnes amb necessitats de compensació de desigualtats (NCD) ha anat augmentant els anys posteriors a la pandèmia, sense que a la vista del resultat de la investigació del Síndic s'hagin adoptat mesures específiques sobre això.
Luna considera que “l'educació juga un rol fonamental en l'explicació de les desigualtats socials. En este sentit, les persones som titulars de dos drets fonamentals que no es poden garantir l'un sense l'altre: el de la no-discriminació i igualtat i el del accés i gaudi de l'educació, com a forma de garantir que totdos tenim les mateixes oportunitats, independentment del nostre origen”.
No obstant això, «si bé és cert que el dret a l'educació contempla l'accés en igualtat de condicions, no totes les persones en parteixen. Així, l'alumnat de nivell socioeconòmic baix té gairebé quatre vegades més probabilitats de repetir curs que el seu equivalent de nivell alt, com reconeix als darrers informes PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants)».
L'Administració educativa ha posat de manifest, als informes requeritsdos per esta institució, que «no disposa del índex d'escolarització per centres dels alumnes que tenen necessitats de compensació«. esta falta de dades «impedeix poder valorar el procés cap a escoles inclusives amb l'objectiu de reduir la segregació al sistema educatiu".
“Un tret definitori i, per tant, irrenunciable del sistema educatiu duna societat democràtica és laposta decidida per la superació de les desigualtats. L'Administració ha de liderar este procés i no només arbitrar els recursos necessaris amb esta finalitat, sinó més encara impulsar i vetllar perquè tota l'organització escolar siga coherent amb este objectiu central de l'educació”, manifesta el Síndic.
