Renúncies entre correctors de la PAU després de demanar Educació serveis mínims del 100%

Exemple de shortcode amb estil
Professors avaluadors de la Comunitat Valenciana consideren que la mesura vulnera el dret de vaga

La petició de serveis mínims del 100% per als tribunals avaluadors de la PAU ha provocat les primeres renúncies entre professors correctors de la Comunitat Valenciana, a pocs dies que se celebrin les proves d'accés a la universitat els dies 2, 3 i 4 de juny.

Els docents afectados consideren que la proposta de la Conselleria d'Educació és «abusiva» i afirmen que els deixa sense marge real per exercir el dret a la vaga. Miguel Edo, professor d'Història del IES Alcalans Montserrat i corrector de la PAU, sosté que «amb estos serveis mínims abusius estem totalment desprotegitsdos a nivell legal i se'ns ha vulnerat el dret de vaga de manera flagrant».

Els tribunals de la PAU adelabans reunions

La tensió s'ha intensificat després que la Comissió Gestora de la PAU hagi plantejatdelantar la constitució dels tribunals avaluadors, prevista inicialment per al 2 de juny, com a màxim a este divendres, 29 de maig. Educació assegura que disposa de 1.500 professors voluntaris correctors per garantir lavaluació dels exercicis.

La secretària autonòmica d'Universitats, Esther Gómez, com a presidenta de la Comissió Gestora de la PAU, ha sol·licitat a la Direcció General de Treball que els docents designados per als tribunals avaluadors queden subjectes a serveis mínims del 100%.

La mesura arriba després que la Assemblea de Professorat Corrector de les Proves de la PAU, Formada per 250 especialistes, avisés que estudiava no acudir a la constitució dels tribunals, renunciar en bloc o adoptar accions «més contundents» en relació amb les qualificacions.

Risc disciplinari per als docents

Els correctors alerten de les conseqüències legals que podrien afrontar si la protesta s'interpreta com a incompliment de les seues funcions. Miguel Edo adverteix que es podria aplicar el règim disciplinari de la Funció Pública per «deixació de funcions o abandonament de serveis».

Segons explica, esta qualificació podria derivar en una «falta greu o molt greu», amb sancions que podrien anar des d'apartar-los tres anys del seu lloc fins a la inhabilitació, la separació del cos o possibles reclamacions per danys i perjuís per part de la universitat.

Davant d'este escenari, alguns professors han decidit presentar la seua renúncia formal davant de les presidències dels seus tribunals. Diverses reunions telemàtiques ja s'han engegat per abordar la constitució d'estos òrgans avaluadors.

Agustín Zaragoza, professor de Filosofia al IES Pare Vitòria d'Alcoi, assegura que abans de conèixer-se la sol·licitud de serveis mínims «hi va haver renúncies massives a corregir i hi ha tribunals que ho estan acceptant». Ell també ha renunciat i espera resposta del seu tribunal.

Una vaga que afecta el final de curs

Saragossa subratlla que la situació ha estat «sobrevinguda», perquè la constitució dels tribunals sol fer-se el mateix dia d?inici de les proves, a primera hora del matí. Ara, segons indica, s?han convocat reunions telemàtiques prèvies.

El docent recorda que roman en vaga des del 11 de maig i que el curs entra a la fase final, amb les notes pendents de tancament. En este context, sosté que la participació als tribunals de la PAU i la correcció d'exàmens suposaria «uns vuit dies de parèntesi».

El malestar també s'estén cap a les cinc universitats públiques valencianes, a les quals parteix del professorat atribueix una actitud «passeva» davant de la vaga indefinida. Segons traslladen els docents, alguns centres estudien mesures per al curs que ve, entre elles no col·laborar amb la universitat.

A més, STEPV ha denunciat que docents de Formació Professional en vaga, amb tasques a les proves d'accés a Grados Mitjans o Superiors, estan sent substituïtsdos per altres professors. El sindicat sosté que esta pràctica suposa «vulnerant el dret a vaga» i pot tindre «conseqüències penals dins de la jurisprudència espanyola».