La Justícia arxiva la querella contra Pérez Llorca per la invitació a la final del Mundial

Exemple de shortcode amb estil
El TSJCV ha inadmès la querella contra Juanfran Pérez Llorca per la invitació a la final del Mundial del 2026, en entendre que el regal de l'entrada s'emmarca en una pràctica socialment admesa.

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha inadmès la querella presentada contra el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per la invitació per assistir a la final del Mundial de Futbol de 2026 a Nova York. Els magistrados han conclòs que els fets no constitueixen delit de suborn i han ordenat larxiu de les actuacions.

El procediment partia d'una querella de l'Associació Transparència i Democràcia a l'Esport. esta entitat atribuïa a Pérez Llorca ia la cap de gabinet de la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol un presumpte delit de suborn impropi pel lliurament d´una entrada per a la final.

El tribunal ha seguit el criteri de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana, que havia sol·licitat la inadmissió de la querella. El ministeri públic va sostindre que no existien 'indicis racionals suficients de la comissió d'infracció penal'.

Querella basada en meres especulacions

La interlocutòria, notificada este dijous, assenyala que l'escrit de l'acusació es recolza en 'meres especulacions'. A més, qualifica les diligències de recerca proposades com a 'clarament prospectives', és a dir, sense una base indiciària sòlida prèvia.

La Sala recorda la doctrina del Tribunal Suprem sobre les investigacions a persones aforades. esta exigeix ​​indicis consistents de responsabilitat penal i descarta que n'hi hagi prou amb sospites genèriques o simples conjectures per obrer causa.

La interlocutòria també repassa la jurisprudència sobre el delit de suborn impropi. Segons esta doctrina, perquè hi hagi responsabilitat, el regal o dádiva ha d'excedir clarament de la cortesia socialment acceptada.

En el cas de Pérez Llorca, el TSJCV considera que no s'ha acreditat este excés de forma suficient. Per tant, els fets descrits no encaixarien al tipus penal.

Valor de l'entrada i la pràctica social

Els querellants han aportat un correu electrònic anonimitzat. En este missatge s'al·ludiria a una invitació que inclouria viatge, allotjament i altres despeses a més de l'entrada. Tot i això, el Tribunal subratlla que desconeix el destinatari d'este correu.

Per això, la Sala entén que 'no existeix cap base per afirmar que totes les invitacions, amb independència del destinatari, tenen el mateix abast, en definitiva que el senyor Pérez Llorca va rebre el mateix tractament”.

L'acte apunta que l'única cosa que consta és que 'el querellat va rebre una invitació per assistir a la final del campionat mundial de futbol'. esta circumstància, reconeixen els magistrados, 'a priori podria resultar constitutiva d'un delit de suborn impropi del l'article 422 del Codi Penal'.

El TSJCV admet que és de 'domini públic' que les entrades per a la final del Mundial 'van aconseguir preus importants, arribant fins i tot a ser pròximes als 6.000 euros'. Tot i això, matisa que este valor és relatiu, entre altres factors, per la proximitat de la final i el fet que ja es coneixen els equips participants.

A més, el Tribunal destaca que per a l'oferent el cost de l'entrada "no suposa un sacrifici equivalent". És a dir, l'impacte econòmic per a qui lliura la invitació no resulta comparable al preu de mercat per a un particular.

Els magistrados assenyalen també que és freqüent l‟existència d‟entrades de cortesia. Expliquen que no només passa en grans esdeveniments esportius, sinó també en espectacles de molt diversa índole.

Segons la interlocutòria, estes entrades solen destinar-se a personalitats de diferents àmbits 'per tal de dotar l'esdeveniment de certa notorietat'. esta pràctica de cortesia és, segons el parer del TSJCV, un element clau per valorar si hi ha o no suborn impropi.

El tribunal recorda que el Reglament de la Copa del Món de la FIFA del 2026 contempla este tipus d'invitacions. En concret, el seu article 40.1 reconeix a totes les federacions participants el dret a 'rebre certa quantitat d'entrades de cortesia per a la fase final i accés a una quota d'entrades'.

Per a la Sala, este punt 'evidencia una pràctica generalitzada que afecta totes les federacions participants'. És a dir, les entrades de cortesia formen part del propi disseny del torneig.

Els magistrados consideren que este 'cúmul de circumstàncies' permet afirmar que és possible que Pérez Llorca hagi rebut una entrada per a la final, 'com ell mateix ha reconegut en diferents mitjans de comunicació'. Tot i això, entenen que amb això no n'hi ha prou per concloure que la invitació 'no siga una pràctica socialment admesa'.

Segons la interlocutòria, si el regal s'integra en una pràctica social acceptada, queda exclosa l'aplicació del tipus criminal del delit de suborn impropi. Sobre esta base, el tribunal descarta que la conducta descrita puga ésser perseguida penalment.

Com a conseqüència d'este raonament, el TSJCV ha decidit no admetre a tràmit la querella de l'Associació Transparència i Democràcia a l'Esport. Alhora, ha acordat l'arxiu de les actuacions.

La interlocutòria precisa que contra esta decisió es pot interposar recurs de súplica. Les parts disposen d'un termini de tres dies per presentar este recurs davant la Sala Civil i Penal del propi Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.