La Càtedra de Bretxa Digital i Territori de la Universitat Jaume I va analitzar divendres passat, 22 d'octubre, el paper dels pobles intel·ligents en webinar 'Smart villages contra la bretxa digital'. Creat amb l'objectiu d'afavorir la transició digital com a eina per fer del entorn rural de la província un espai amb serveis intel·ligents, el webinar va ser obert conjuntament per la rectora de l'UJI, Eva Alcón, i la consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual.
En la seua intervenció, la consellera va destacar que la digitalització «és essencial en la lluita contra la despoblació» i advoca per «reduir la bretxa digital a través del coneixement, la connectivitat i la capacitació en competències digitals». En esta línia, Pascual va insistir en la necessitat «que ningú quede enrere, un objectiu que requereix analitzar totes les situacions». A la vegada, la rectora de l'UJI es va referir a la superació de la bretxa digital com a «un dels reptes del segle XXI» i va ressaltar el paper de la Càtedra «com a instrument per a la participació de totdos els agents els espais rurals i com a eina per construir una societat digital inclusiva basada en la igualtat doportunitats».
A la primera ponència, titulada 'Territoris Intel·ligents a la Comunitat Valenciana: una visió sectorial-territorial', el professor titular d'Economia Aplicada de la Universitat d'Alacant, José Miguel Giner Pérez, va explicar que "a més d'empreses o empresaris innovadors, per a la generació de territoris intel·ligents és clau la participació de les institucions públiques i la societat civil". D'acord amb Giner, que va basar la seua intervenció en el projecte 'Avalamos Territorio' impulsat per Labora, «és rellevant conèixer la cultura de cada territori». Al seu parer, hi ha diferents modelus de desenvolupament de territoris intel·ligents, i ho són «en la mesura que orienten les seues accions cap a la sostenibilitat i la inclusió i es connecten i s'adapten als reptes i expectatives dels qui els habiten, per garantir el benestar comú, generar un entorn de col·laboració, innovació i comunicació permanent ». Giner va posar alguns exemples de bones pràctiques en este sentit, com les desenvolupades al voltant de l'agroalimentari, al Baix Segura, o el sector digital, a Alacant.
A continuació es van exposar dos experiències de pobles intel·ligents. En primer lloc, la regidora de les àrees de Cultura, Desenvolupament i Urbanisme del Ajuntament d'Ansó, Blanca Alfonso i l'agent de desenvolupament local, Andrea Sánchez, van parlar sobre el cas del poble de la província d'Osca, reconegut com un dels més bonics d'Espanya. Amb 386 habitants el 2020, l'any 2019 va apostar per un projecte per fer possible l'assentament poblacional introduint innovació com a mitjà per assegurar la qualitat de vida i frenar el procés de despoblació. Ansó va ser seleccionat com a únic poble d'Espanya al projecte europeu 'Smart Rural 21', concebut per difondre i compartir estratègies intel·ligents en l'àmbit rural. A partir d´un procés participatiu, s´ha detectat un augment del teletreball, una visió més positiva del entorn i noves propostes d'interconnexió urbà-rural.
A la vegada, Toni Collado, de la Fundació El Olmo d'Ares dels Olmos, va exposar els projectes desenvolupados a la localitat valenciana. «El més important és el relacionat amb l'autosuficiència energètica -va argumentar- concebut per a Aras arribi a ser autosuficient mitjançant les energies renovables», una iniciativa pionera a nivell estatal que també té com a objectiu «resoldre els problemes de talls del subministrament, que són habituals ». A banda, este poble de 400 habitants també destaca per la posada en marxa d'un centre de divulgació científica i mediambiental, conjuntament amb la Universitat de València.
Finalment, el director de la Càtedra, Vicent A. Querol, i l'investigador Joan Sanfélix, en van presentar les conclusions del webinar. En este punt, Sanfélix va destacar la rellevància del treball en xarxa entre empreses, institucions i societat civil, i va constatar que la complexitat de la bretxa digital «va més enllà de la connectivitat, perquè altres esquerdes són les d'alfabetització digital, la de coneixements, així com la del ús i aprofitament dels recursos per part de la ciutadania». Alhora, Querol va parlar sobre el fet que la idea de 'smart' «encara apareix com un concepte obert, però com que es refereix a ecosistemes que intenten generar inclusió, això connecta amb el treball de la Càtedra». Així mateix, va fer al·lusió a la necessitat «d'unir capes, perquè la lluita contra la bretxa digital és molt necessària per aprofitar allò digital per al bé propi i col·lectiu, transformant altres àmbits com l'habitatge o la mobilitat».
A la clausura del webinar van intervenir María Muñoz, directora general per a la Lluita contra la Bretxa Digital i David Cabedo, vicerector adjunt de Transferència, Innovació i Emprenedoria. Muñoz va recordar que les àrees rurals «no són alienes a la transformació social» i va afegir que la digitalització «pot ser una eina poderosa de transformació i canvi, sempre que comptem amb la participació de la cmunitat». La directora general es va mostrar segura que les conclusions de la jornada «ens ajudaran a continuar dissenyant polítiques inclusives i vertebradors de transformació a tot el territori». En el seu torn de paraula, Cabedo va convidar a «aprofitar el saber fer rural, aprofitant el gran coneixement i el talent que tenim i que hem de ser capaços d'aprofitar-ho». Així mateix, el vicerector va constatar que «qualsevol innovació ve del coneixement, que no ha de ser científic, i pot generar valor, que no sempre serà econòmic sinó que pot ser social o mediambiental».
La Càtedra de Bretxa Digital i Territori té com a objectiu orientar polítiques i accions perquè ningú al medi rural es quede enrere en la gran transformació tecnològica i actitudinal que vivim. Fruit de la col·laboració entre l'UJI i la Direcció General de la Lluita contra la Bretxa Digital de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, la Càtedra desenvolupa accions de recerca, formació i difusió per avançar cap a una inclusió plena: més justa , accessible i democràtica dels diversos espais del territori valencià.
