Amb una caravana des de Atzeneta del Maestrat fins Castelló i gairebé un miler de persones concentrades entre la Plaça Maria Agustina i les diferents poblacions per les quals ha passat el comboi, la província de Castelló ha mostrat, este dissabte, el rebuig al projecte de la implantació de torres de Molt alta tensió, Més conegut com MAT.
Els vehicles que van sortir a les 16 hores des d'Atzeneta van anar sumant adhesions al seu pas pels municipis del recorregut (El Barona, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, i altres nuclis poblacionals afectados) fins a convertir-se en gairebé un centenar que van entrar sonorament a la capital de la Plana per visibilitzar-ne la negativa a la implantació d'estes torres.
La idea de donar a conèixer i visibilitzar què és la MAT i que impliquen les torres per als territoris que les creuen, o el que representa quant a la seua afecció al paisatge ia la població va buscar novament visibilitat social.
Per això, a més de llegir un manifest, es va continuar explicant a la gent com la fórmula escollida per les empreses elèctriques no és l'única alternativa. «Jo no hi estic en contra del progrés, i entenc que cal avançar però després ens penedirem perquè hi ha altres fórmules que ja s'han fet en altres llocs i que soterren les línies…per què aquí no es fa així?, comentava a Actualitat Valenciana una de les centenars de persones afectades pel traçat al seu pas per Borriol.
I és que de fet, més enllà de qüestionar si decisions com estes vénen marcades per interessos econòmics o polítics que deixen al marge els ciudadanos, entre les veus que s'hi oposen, no es parla de negacionisme radical sinó de fórmules alternatives a unes torres gegantines que impliquen desforestació i afecció directa a espais, fauna i qualitat de vida.
El alcalde d'Atzeneta, Santiago Agustina, per exemple, ha reclamat que s'utilitzi el traçat de la línia antiga que es desmantellarà per evitar que la MAT passe a prop de les cases. En altres municipis s'ha demanat que es modifiqui el traçat per allunyar-lo de nuclis poblacionals i els que van més enllà, apunten el canvi de fórmula i replantejar-se una nova planificació que impliqui enterrar les línies.
I ara, què?
De moment, la protesta va servir per visibilitzar la negativa de gran part de l?opinió pública. Cal saber però, fins a quin punt esta acció puga tindre conseqüències en un projecte que el febrer passat va aconseguir del Declaració d'impacte ambiental (DIA).
I això, sense comptar que des de fa mesos, fins i tot abans que «oficialment» el projecte tingués llum verda definitiva, empreses subcontractades que, en cap moment esmentaven les grans companyies, ja has estat sondejant els propietaris dels terrenys afectados amb ofertes econòmiques per tancar la part comercial abans que el ressò entre l'opinió pública fos massa gran.
Cal recordar que la nova línia MAT, emmarcada al projecte ja iniciat Morella-La Plana, pretén creuar fins 16 poblacions de la província i ha causat un gran rebuig. El projecte preveu 86,7 quilòmetres de doble línia. S'hi ubicaran 189 torres elèctriques, que poden assolir una altura de prop de 50 metres.
A més, el traçat continuarà, amb noves afeccions a zones de l'horta Sud, amb pas per terrenys dels quals la immensa majoria dels seus habitants desconeixen que estiguin afectatsdos fins que, probablement, i com ja ha passat en ocasions reiterades, el termini per presentar cap tipus d'al·legació, hagi expirat.
Noves accions i més projectes d'impacte
D'altra banda, la concentració d'este dissabte, que assegura la Plataforma No a la MAT, Comarques de Castelló, «ens serà la darrera», també apunta ara a un altre dels projectes vinculados a la MAT. En este cas, es del macroparc eòlic de Forestàlia entre els termes de Castelló i Terol i que preveu construir un total de 22 parcs eòlics, el que suposaria un 10% del total del territori de la província de Terol, apunten des d'esta organització.
