Ramon Lapiedra i Civera, nascut a Almenara i rector de la Universitat de València entre el 1984 i el 1994, ha mort este dilluns 27 de juliol. Catedràtic de Física Teòrica i destacat intel·lectual, ha deixat una profunda empremta a la institució ia la societat valenciana. Això ha estat possible gràcies al seu compromís amb la universitat pública i la promoció de la cultura i la llengua valencianes.
Lapiedra va néixer el 1940 a Almenara, municipi de la comarca de la Plana Baixa, fet que converteix la seua figura en un referent científic amb arrels directes a la província de Castelló. Des d'allà va iniciar un recorregut acadèmic. este camí el portaria a la direcció d'una de les principals universitats valencianes.
Una trajectòria forjada entre Madrid i París
Es va formar en Ciències Físiques a la Universitat de Madrid, on es va llicenciar el 1963. Posteriorment va ampliar estudis a París gràcies a una beca del Govern francès i es va doctorar en Física Teòrica el 1969. Això li va permetre especialitzar-se en un camp aleshores en plena expansió a Europa. Anys més tard va obtindre un segon doctorat, el 1974, a la mateixa disciplina a la Universitat de Barcelona.
La seua carrera acadèmica el va portar a exercir la docència i la investigació a les universitats de Barcelona i Santander abans d'incorporar-se, el 1982, com a catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de València. Allí romandria fins a la seua jubilació. esta llarga trajectòria va consolidar el seu vincle amb la institució abans d'assumir la seua direcció.
La seua activitat investigadora es va centrar en l'electrodinàmica, la gravitació, la cosmologia, l'astrofísica i els fonaments de la mecànica quàntica. estes disciplines aborden des de les lleis que regeixen l‟univers fins al comportament de la matèria a escala subatòmica. Va publicar més de quaranta treballs científics en revistes internacionals especialitzades i va dirigir nombroses investigacions. Això va reforçar la projecció internacional de la física valenciana, amb un castellonenc al capdavant.
La Universitat de València ha decretat tres dies de dol oficial, des d'este dilluns i fins dimecres 29 de juliol, tots dos inclososdos. Per això, durant este període les banderes dels edificis oficials de la institució onejaran a mig pal, en senyal de dol i com a homenatge a qui va ser rector durant una dècada.
Un minut de silenci en plena efemèride acadèmica
En conèixer la notícia, l'actual rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandia, ha demanat guardar un minut de silenci a l'inici del primer acte institucional esta vesprada. A més, es tracta d'una jornada especialment simbòlica: l'acte inaugural de la Jornada Commemorativa del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, celebrat al Centre Cultural La Nau, coincideix així amb l'homenatge a Lapiedra.
Ramon Lapiedra va assumir el rectorat entre 1984 i 1994, una etapa clau per a la consolidació de la Universitat de València com a institució pública de referència. En reconeixement a esta tasca, la Universitat li va concedir la seua Medalla el 1995. També va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Jaume I, la universitat pública de la província de Castelló. este reconeixement va reforçar l'enllaç del físic amb la seua terra natal.
La seua trajectòria inclou també una etapa com a investigador del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de París entre 1966 i 1969, així com la seua participació a diverses institucions de referència. Va ser membre del Consell Valencià de Cultura entre 1998 i 2011 i del Institut d'Estudis Catalans. A més, va formar part de la comissió assessora que va elaborar l'Informe Universitat 2000 (Informe Bricall), impulsat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). este document és considerat una de les principals reflexions sobre el futur del sistema universitari espanyol.
Entre les seues obres publicades destaca Els dèficits de la realitat i la creació del món (Universitat de València, 2004), distingida amb el Premi de la Crítica Serra d'Or. este assaig, centrat en la relació entre la consciència i la física quàntica, ho ampliaria després en castellà amb Les mancances de la realitat. Consciència, univers i mecànica quàntica (Tusquets, 2008). Això va ampliar el seu abast a un públic lector més general.
Compromés amb la vida cívica i cultural del país, va presidir la plataforma Valencians pel Canvi. Des d'allà va defensar el diàleg i la participació als grans debats de la societat valenciana, en línia amb el seu perfil d'intel·lectual implicat més enllà del àmbit acadèmic.
Al llarg de la seua trajectòria va rebre nombroses distincions. A més de la Medalla de la Universitat de València, el Consell Valencià de Cultura li va concedir el 2019 la seua pròpia Medalla, el màxim reconeixement de la institució, i el 2021 va ser distingit amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.
