La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats segueix amb la seua ferma i decidida aposta per la millora i la renovació de les seues infraestructures educativa. Durant l'any 2025 es va registrar una dada històrica: l'índex d'execució més gran del Pla Edificant des de la posada en marxa, amb prop d'un 90% del pressupost total per a l'exercici, assolint els 160 milions d'euros.
Així mateix, la tendència continua este 2026, amb la previsió fins i tot d'augmentar l'execució assolint el 95% dels 180 milions d'euros pressupostadados. En concret, des del departament que dirigeix Carmen Ortí, es realitzaran actuacions a prop de 90 centres educatius de la Comunitat Valenciana. Una xifra que contrasta amb les actuacions realitzades a l'anterior etapa legislativa, on les execucions del Pla Edificant amb prou feines superaven el 23% del pressupostat.
Paral·lelament a esta inversió, la Conselleria ha aprovat, des de l'inici de la legislatura, un increment de més de 160 milions d'euros als ajuntaments que tenien delgació de competències en la construcció de centres educatius dins este mateix pla per possibilitar la finalització de les obres, a causa de laugment de costos.
Amb esta mesura, des de l'administració autonòmica s'ha pal·liat, entre d'altres, l'efecte de la pujada de preus, la hiperinflació, l'augment de costos de producció o l'impacte de la dona i s'han ajudat els ajuntaments a avançar i finalitzar els projectes de construcció de centres educatius. A més, este increment de costos també ha obeït les noves normatives vigents com la inclusió obligatòria de plaques fotovoltaiques i mesures de confort tèrmic, segons la Instrucció 6/2023, que ha elevat el cost de cada actuació.
Increments pressupostaris
estes dades positives d'execució del Pla Edificant es deuen també al fet que la Conselleria va aconseguir desbloquejar més de 300 milions d'euros que romanien paralitzados, per intervencions endarrerides entre els anys 2018 i 2023 i algunes delgacions realitzades per l'anterior Govern valencià ja en funcions.
Per evitar este tipus de situacions, la Generalitat té la potestat, segons el Decret 05/2017, de revocar la delegació de competències si, després d'un any des de la resolució, l'ajuntament no hagués iniciat la licitació, l'adjudicació i l'ordre d'execució per a la realització de les competències delegades.
També el 2023, la Conselleria va detectar un total de 12 resolucions signades de delgació de competències que resultaven lesives per als interessos de la Generalitat. És per això, que la Conselleria va oferir als municipis afectados la renúncia voluntària a la delgació perquè ladministració autonòmica assumís les obres directament.
Esmena de 600 delegacions de competències
D'altra banda, se'n van detectar al voltant de 600 delgacions de competències atorgades sense paràmetres objectius de prioritat, com les delgacions de competències a ajuntaments que no disposaven en titularitat del sòl on havia de ser projectat el centre educatiu.
Al fil d'això, també es van identificar centres que havien estat projectados per dos línies educatives, quan l'informe de necessitat únicament havia recollit la utilitat de construir-ne una. Per solucionar esta problemàtica, l'actual Consell va adoptar la mesura de no delegar competències a Consistoris que no disposen del sòl necessari ni un projecte tècnic mínimament viable per dur a terme la projecció del centre.
A més, l'administració autonòmica posarà a les mans dels ajuntaments els centres de Infantil, Primària i Educació Especial, el manteniment i gestió dels quals ja els corresponia, i serà la conselleria l'encarregada de fer el mateix a les obres de Secundària i FP per assegurar un control més estricte del projecte i lexecució.
