La Comunitat Valenciana ha celebrat 9.355 matrimonis igualitaris des del 2005 al 2023, la qual cosa la situa com la quarta autonomia amb casaments entre persones del mateix sexe des de l'aprovació de llei del matrimoni igualitari, per darrere de Catalunya (15.900), Madrid (14.790) i Andalusia (11.809).
Més de 75.000 parelles del mateix sexe s'han casat a Espanya des de l'aprovació del matrimoni igualitari, i si bé ells han protagonitzat més unions que elles, les dones s'han casat més que els homes en els darrers sis anys.
Entre 2005 i 2023, període del que hi ha dades del Institut Nacional d'Estadística, s'hi van unir en matrimoni 75.561 persones del mateix sexe: 40.397 matrimonis de barons i 35.164, de dones.
Durant el mateix període s'han casat 3,18 milions de parelles conformades per un home i una dona.
Vint anys després de l'aprovació de la llei que permet parelles del mateix sexe casar-se, el 79% de la ciutadania està totalment o molt d'acord que «és una conquesta positiva per a la societat en conjunt» i un 87,3% considera que va ser un primer pas en la consecució dels drets de les persones LGTBI+.
Nova tendència
Des de la seua entrada en vigor el juliol del 2005 i durant molt de temps, les parelles d'homes es van casar més que les de dones, però el 2018 la cosa va canviar i elles van començar a formalitzar més les seues relacions mitjançant el casament.
La tendència s'ha mantingut fins al 2023, darrer any del que es disposa de dades.
El 2005, es van casar 914 parelles d'homes i 355 de dones; l'any següent, 2006, 3.000 i 1.313, respectivament. A la sèrie històrica, el màxim d'unions del mateix sexe es va registrar el 2023, amb 6.772, 3.165 homes i 3.607 dones.
Les comunitats autònomes en què s'han celebrat més matrimonis igualitaris entre el 2005 i el 2023 han estat Catalunya (15.900), Madrid (14.790), Andalusia (11.809) i la Comunitat Valenciana (9.355).
A l'altre extrem, a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla només s'han registrat en el mateix període 53 i 56, respectivament, mentre que La Rioja (325), Cantàbria (647), Navarra (718) i Extremadura (817) completen el llistat dels territoris on s'han celebrat menys de mil uions del mateix sexe.
Astúries (1.098), Aragó (1.172), Castella i Lleó (1.541), Castella-la Manxa (1.719), Múrcia (1.856), Galícia (2.113), Balears (2.798), País Basc (2.850) i les Canàries (les mitjanes).
Tot i que el nombre d'unions d'homes supera el de dones, hi ha certs territoris on s'han casat més: Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia, Navarra, País Basc, La Rioja i Melilla.
Entre el 2010 i el 2023, rang d'anys per als quals es disposa d'esta dada, el 9,3% dels matrimonis igualitaris tenia algun dels seus membres amb una nacionalitat diferent de l'espanyola.
Pel que fa als divorcis, entre el 2013 i el 2023 s'han dissolt 13.119 unions del mateix sexe, 6.998 parelles d?homes i 6.122 dones. En este mateix període es van casar 50.322 parelles del mateix sexe.
«Felicitat i dignitat»
L'activista Boti García Rodrigo, exdirectora de Diversitat Sexual i Drets LGTBI i expresidenta de FELGTB i Cogam, va treballar per a la consecució de la llei del matrimoni igualitari.
«El matrimoni no només es va convertir en un dret de tota la ciutadania, sinó que el matrimoni igualitari va ser un avenç per a la dignitat de les persones del col·lectiu. El matrimoni ens va fer dignes de drets», explica a EFE.
«Primer, es visibilitzava a la llei que existíem. Segon, es reconeixia que érem subjectes de drets com la resta de la ciutadania», defensa.
La històrica activista explica que esta dignitat, a les noces, s'estenia en forma de felicitat com «una taca d'oli» a tota la família: «Hi havia una dignificació d'aquelles persones. Veies la felicitat a l'avi, a la tia segona, als pares, a les mares…».
García Rodrigo celebra que cada vegada siguen més les dones que es casen, «una dada preciosa». «Les lesbianes necessitem més temps per sortir del armari perquè elsdos són més grans. (…) Amb el pas dl'oratge, les lesbianes s'estan atrevint a ser més visibles i acudeixen més a casar-se», afirma.
L'actual presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, Paula Iglesias, assevera que l'aprovació del matrimoni igualitari va ser «un primer pas» en el reconeixement dels drets del col·lectiu, la primera vegada que es posava damunt la taula que eren ciutadania de primera, com la resta, i mereixien els mateixos drets.
«Més enllà de poder casar-nos, va ser un reconeixement de les nostres existències. I este reconeixement a nivell legal ens va ajudar a naturalitzar les nostres vides a nivell social, perquè si teníem el mateix dret a casar-nos ia formar les nostres famílies, és que estes eren dignes i mereixedores del mateix respecte», conclou.
