La banalització del franquisme part I
Encara ara recordeu els plors d'una jove francesa en un petit poble del Maestrat, després de veure el sofriment d'un bou amb foc als banys. Aleshores em pregunté el perquè dels sentiments contradictoris; plors d'uns, rialles d'altres. Quan et fas esta pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida.
Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en este cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel que alguns són barbaritats, per altres és alguna cosa que s'ha fet tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa unes setmanes escortava pati difús que el govern japonès autoritzava novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre escortar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de balenes és una barbàrie?
A què veu tot això? Doncs que si ho extrapolem a la dictadura franquista, arribem malauradament a la mateixa conclusió, la banalització del franquisme.
Després d'un cop d'Estat a un govern elegit democràticament, després de 40 anys de viure una dictadura salvatge, des d'alguns mitjans de comunicació, partits polítics, associacions, etc… el tractament d'este règim és irrisori.
Fa poques setmanas és complien 83 anys de l'assassinat de Federico Garcia Lorca. ell segueix en una cuneta i Franco en un Mausoleu. És normal en una democràcia europea? És normal que el bipartidisme que fins ara ha governat l'Estat permeti esta anomàlia?
PP i PSOE, partits que s'anomenin constitucionalistes d'aquella mateixa constitució que diu que cap ciutadà o ciutadana ha de tindre privilegis respecte a altres, però una important quantitat de diners públics, van destinats a la manutenció de la família real. És just un Estat monàrquic elegit per un dictador vencedor d'una guerra posterior a un cop d'Estat?
Aquells partidaris dels qui pintaran la història d'un estat de blanc i negre al llarg de 40 anys interminables, estan molt presents a la nostra societat. I no ens enganyem, estan tan presents perquè l'estat de dret els ho ha permès: L'incompliment sistemàtic de la del dictador, les subvencions amb diners públics a la fundació Francisco Franco, la paralització per part de la justícia de la retirada de simbologia franquista. Tot un destarif!!
La banalització del franquisme part II
No és qüestió de reobrer les ferides sinó de tancar-los. L'any 78 no es va voler trencar amb el franquisme per perdre privilegis els mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb regims feixistes com Itàlia o Alemanya.
Tanquem les ferides d'una vegada per totes, complim amb la llei de memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem totes aquelles famílies que en ple segle XXI tenen els seus familiars soterrats a una cuneta.
Qüestionem obertament el nostre model d'Estat, perquè no? Perquè no preguntar al poble sobirà si vol continuar amb una monarquia triada per un dictador o per una república triada democràticament abans del colp d'Estat del 36? Perquè no es va fer eixe referèndum quan calia? Doncs molt fàcil, ja ho va dir Suárez en aquella entrevista que fa poc es va fer pública, «perquè vam perdre».
Des d´aquí respecte totalment els partidaris i les partidàries d´un Estat monàrquic, però això és una cosa que ha de decidir el poble i no un règim que segrestarà la llibertat dels nostres pares i iaios al llarg de 40 interminables anys.
L'acceptació de tindre un lloc de culte del feixisme, construït amb la sang de tots aquells que van lluitar en contra del feixisme i per la llibertat. Però sobretot, per la més gran de les vergonyes, tots eixos milers i milers de soldats republicans enterrats en cunets i fosses comunes que fan que l'Estat espanyol segueixi per darrere de Camboia, l'Estat que més morts en fosses comunes te.
La veritable democràcia és aquella en què el poble pot decidir en tot allò que vol i, en este cas, el model d'Estat que desitja. Ja està bé de contemplacions i bones paraules, parlem clar i obert…
David Casanova.
Regidor i portaveu d'Units pel Poble-Compromis a Cabanes.
