El Dia Mundial de la Bicicleta, celebrat el dia 3 de juny de cada any, és una commemoració que cada any té més importància. Si bé fa no tants anys es tractava del dia ideal per visibilitzar un mitjà de desplaçament que amb el pas dl'oratge hauria d'anar assentantdose, la bicicleta ja s'ha convertit en un element que forma part de la realitat i quotidianitat de pràcticament totes les ciutats, i no només de les més avançades en estos aspectes de centre i nord Europea, com passava fa uns anys.
Aterrant esta evolució a la realitat de la ciutat de Castelló, observem com cada dia són més castellonencs els que decideixen utilitzar la bicicleta en els seus desplaçaments diaris i no només com una manera de fer exercici o de lleure. A més, esta tendència a l'alça d'usos també demostra certa obertura generacional, ja que l'ús d'este mitjà de transport no se circumscriu a cap rang específic, quan fa uns anys només els més joves feien servir la bicicleta amb certa assiduïtat.
Però darrere estes sensacions, hi ha dades que corroboren esta tendència. La darrera actualització del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la ciutat de Castelló ja deia fa uns quants anys que aproximadament el 5% dels desplaçaments diaris per ciutat es fan amb bicicleta.
Probablement, esta dada dita així no diga molt però per arrojar un poc de llum, a ciutats com Barcelona, Bilbao, Múrcia o Madrid la bicicleta suposa aproximadament l'1% del repartiment modal. Sense anar més lluny, a la nostra pròpia ciutat l'anterior Pla de Mobilitat Urbana sostenible plantejava que només el 0,10% dels desplaçaments es feien amb bicicleta.
Això bàsicament es tradueix que en menys de 10 anys s'han augmentat 15.000 desplaçaments diaris amb bici a la ciutat de Castelló i, evidentment, l'administració ha d'actuar d'acord amb esta realitat. Sense anar més lluny, les dades dús de la plataforma local de bicicleta pública, Biciques, demostren esta progressió amb un gran creixement anual i gairebé triplicant els usos diaris respecte a 5 anys enrere. Això sí, amb el lògic parèntesi que ha suposat el COVID-19 en els usos de qualsevol mitjà de transport públic o compartit.
Evidentment, darrere d'estes magnífiques dades hi ha una molt bona base i moltíssima feina. D'una banda, per mida, orografia, clima i distàncies, Castelló s'erigeix com la ciutat perfecta per desplaçar-se amb bici. D'altra banda, el comparatiu d'usos que s'ha exposat pel que fa a altres ciutats o fins i tot pel que fa a la nostra pròpia ciutat fa una dècada, demostra que hi ha un clar compromís per transformar la nostra ciutat cap a undelo més amable i que no només faciliti, sinó que afavoreixi la utilització de mitjans de desplaçament blandos.
Fruit d'això, veiem com cada dia hi ha una millor plataforma ciclista segregada a la nostra ciutat rondant ja a dia de hui la xifra de 100 quilòmetres de carril bici, la qual cosa situa Castelló al top 3 de ciutats espanyoles amb més quilòmetres de carril bici per habitant.
Perquè esta tendència continuï estant a l'alça, necessitem un esforç bidireccional. D'una banda, l'administració ha de tindre clars els conceptes que requeriran les ciutats del futur en matèria de mobilitat i apostar no només per seguir facilitaels desplaçaments diaris amb bicicleta, sinó per desenvolupar el sistema de bici pública Biciques.
Però per altra banda, cal que el conjunt de la població segueixi conscienciantdose sobre la ruta que ens fixa la Unió Europea i l'Agenda Urbana i entenguem que l'ús indiscriminat del vehicle privat com s'ha fet fins ara, ja no és una opció.
