Un equip d'investigadors del CSM Salvador Seguí de Castelló, dirigit pels catedràtics Vicente Campos i Manuel Lafarga, ha dut a terme, per primera vegada, la reconstrucció històrica d'una trompeta natural semioculta darrere del autoretrat de Paolo Caliari el Veronès en el seu llenç monumental per a la basílica de Sant Giorgio Maggiore de Venècia, Les Noces de Canà.
Es tracta de la quarta font conservada d'un instrument antic en forma d'U, del que fins ara només es coneixien tres fonts iconogràfiques (miniatures) a dos manuscrits de començaments del segle XV, i que també han estat reconstruïdes pel mateix equip en el marc d'esta investigació. este instrument va ser el precursor de la família de les trompetes naturals durant la edat Mitjana.
La trompeta del Veronès, reconstruïda pels investigadors del CSM Salvador Seguí, serà presentada al públic ia la comunitat científica internacional com a primícia al Saló d'Actes de la institució el pròxim 19 d'abril, i interpretada en directe pel responsable del centre, de la Càtedra de Trompeta, i de la pròpia rèplica del instrument, el Doctor Vicente Campos Campos, juntament amb Luis Escribano Escrihuela, Professor Especialista en Mecànica i Manteniment del centre (vent-fusta, vent-metall).
Els detalls tècnics del estudi i de la reconstrucció seran publicados en breu a la revista de recerca del propi Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló.
El llenç del Veronès, el més gran que obra al Museu del Louvre i el tercer més gran del món, va ser portat a París per les tropes de Napoleó com a botí de guerra a 1798, i actualment es troba exposat al públic en una de les seues sales més importants, just davant de la curiosa i atenta mirada de la Monna Lissa de Leonardo da Vinci.
L'obra va ser encarregada per la congregació benedictina el 1562, amb motiu de la tercera i definitiva convocatòria del Concili de Trento: a l'escena apareixen retratados diverses desenes d'artistes, patrons, i eclesiàstics i prelados venecians d'alt rang, dentre els més de cent personatges que poblen el llenç.
El consort central de músics — format pels membres de la així anomenada “escola veneciana de pintura” (el Veronés, Tintoretto, i Tiziano) interpretant sobre violes dóna gamba i dirigiudos pel mestre de capella de la cort de Nàpols, Diego Ortiz —havia patit durant l'elaboració del quadre fins a quatre transformacions successives per arribar finalment a la formació instrumental actual.
La formació original consistia en canvi al ritu fúnebre típic de Venècia en els temps del llenç des de més d'un segle enrere: un quartetovocal acompanyat al clavecí per l'autor del quadre, i escenificava el dret de tot venecià a una missa cantada al seu propi funeral. Un dret que Giorgio de Castelfranco, anomenat Giorgione, el pintor més emblemàtic de la ciutat dels canals (fins i tot als nostres dies), no va poder tindre a causa de la seua prematura mort per la pesta al Latzaret venecià cinquanta anys abans de l'elaboració del llenç, el 1510. Finalment va ser Ortiz, i no Giorgione, qui va acabar protagonitzant l'esdeveniment musical central.
La sèrie de fets i vicissituds que van afectar els equips del pintor ia la pròpia configuració de l'escena s'està divulgant des de 2018 a través de diversos fòrums i publicacions, tant nacionals com internacionals, pel responsable del equip, el Doctor en Art (UPV) i catedràtic d'Estètica i Història de la Música del CSM Salvador Seguí, Manuel Lafarga Marqués, i per diversos col·laboradors.
Entre ells Penélope Sanz González, coautora en todos els treballs publicados fins ara, els també doctors Teresa Cháfer Bixquert i Vicente Llimerá Dús, responsables del programa de Doctorat per a músics de la Universitat Politècnica de València (UPV), Javier Alejano Casillas, compositor i violista, que va identificar Diego Ortiz per primera vegada, i Jorge Camarero Manzanero, compositor, llaudista i pintor consumat que ha donat nova vida amb els seus pinzells als successius consort (4) que subjauen al conjunt de violes dóna gamba actual.
La trompeta, reconstruïda per Vicente Campos i Luis Escribano als seus tallers, formava part de l'última formació estampada al llenç pel Veronès a l'arribada d'Ortiz a Venècia: un quartet o “banda de violins” juntament amb dos metalls (un sacaputxe ocult sota el mantell del actual cornettista, i una trompeta). Les reconstruccions artístiques (a càrrec de Jorge Camarero) d'este darrer conjunt, Juntament amb el consort de llaüts que va substituir la missa fúnebre original, seran igualment presentades al públic per primera vegada a Espanya durant la conferència.
Bona part d'estos estudis, excepte els publicados per la revista Musica et Figura de la Universitat de Pàdua, són de domini públic, igual que una sèrie de conferències en centres superiors que van actualitzantdos estes dades. Ambdós materials, gràfics i audiovisuals, són directament accessibles a la direcció d'Internet, http://www.theweddingatcana.org
