L'incendi declarat el mes de juliol passat a la Vall d'Uixó (Castelló) ha cremat més de 9.500 hectàrees i ha danyat àrees d'alt valor ecològic incloses a la Xarxa Natura 2000 i en el Parc Natural de la Serra d'Espadà, un dels principals pulmons forestals de la Comunitat Valenciana, segons ha informat l'organització SEO/BirdLife.
L'entitat conservacionista ha detallat en un comunicat que el foc ha calcinat un poc més de 9.500 hectàrees, amb un perímetre de 89 quilòmetres. este avenç ha afectat de forma directa la ZEC i ZEPA Serra d'Espadà, la IBA Serra d'Espadà ia prop de 3.750 hectàrees del Parc Natural de la Serra d'Espadà. esta superfície suposa aproximadament el 12% de tot l'espai protegit.
Tot i que l'incendi no s'ha originat al cor del parc natural, la seua evolució ha acabat afectant sectors de gran interès ecològic. SEO/BirdLife destaca que estes zones es caracteritzen per la maduresa dels seus ecosistemes forestals, cosa que agreuja l'impacte de les flames.
Entre els hàbitats afectados figuren pinedes madures de pi blanc, àmplies formacions de matoll i màquia mediterrània, a més d'alzines sureres, encara que en menor mesura. L'organització subratlla que estes suredes representen un dels elements més singulars i valuosos de la Serra d'Espadà.
dins del perímetre del incendi es troben també les microreserves de flora Penya del Castell i Penyalba. En estes àrees es localitzen diversos hàbitats d'interès, com ara pastures mediterrànies, pinedes mediterrànies endèmiques i comunitats rupícoles associades a roc.dos silicis i calcaris.
SEO/BirdLife adverteix que la pèrdua de cobertura vegetal en una superfície tan extensa incrementarà el risc d'erosió, sobretot a les zones amb més pendent. A més, este dany pot comprometre la capacitat de regeneració natural a les àrees on la severitat del foc hagi estat més elevada.
Impacte sobre aus i fauna protegida
La zona cremada inclou la ZEPA Serra d'Espadà, declarada per la importància de les seues poblacions d'aus rapinyaires. Segons l'organització, podrien haver-se vist afectades espècies com mussol reial, culebrera europea, falcó pelegrí, esparver comú i xoriguer vulgar.
Més enllà dels rapinyaires, l'incendi ha impactat a l'hàbitat de nombroses espècies forestals i de matoll mediterrani. Entre elles es troben ferrerillo caputxí, raspinell comú, gaig, busquereta capnegra, tallareta capirotada, merla comuna, petirrojo o pinsà vulgar.
També s'han vist perjudicades espècies lligades a mosaics agroforestals i clars forestals, com a perdiu roja, abellerol europeu, cotó comú i tórtora europea. L'alteració d'estes àrees redueix les zones de refugi i alimentació immediates.
El foc s'ha produït en plena època de reproducció i de dependència juvenil per a moltes aus. Per això, SEO/BirdLife considera probable que hi hagi hagut mortalitat directa d'exemplars joves i pèrdua d'àrees d'alimentació fonamentals per a l'èxit reproductor d'esta temporada.
L?organització recorda que els impactes d?un gran incendi forestal no finalitzen quan s?extingeixen les flames. La recuperació ecològica d‟un territori tan ampli requerirà anys de seguiment i actuacions planificades amb criteris científics.
En este sentit, SEO / BirdLife considera prioritari avaluar la severitat real del incendi i el seu impacte sobre els hàbitats protegidos. Reclama també identificar possibles afeccions a espècies amenaçades i evitar actuacions de restauració agressives que puguen dificultar la regeneració natural dels ecosistemes mediterranis.
L'entitat demana a més que es reforcin els treballs de seguiment de la biodiversitat a les zones afectades durant els pròxims anys. Així mateix, insta a impulsar una gestió forestal preventiva que afavoreixi paisatges més resilients davant d'incendis forestals de gran magnitud, reduint així el risc d'episodis similars en el futur.
