La congelació de les tarifes del programa de Turisme Social del Imserso per a la temporada 2026-27 ha encès les alarmes al sector hoteler de la Comunitat Valenciana, que adverteix que els preus actuals ja no cobreixen els costos reals del servei. La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç, Marián Cano, ha acusat el Govern central de 'condemnar a mort' el programa si manté estes condicions econòmiques sense revisió.
En un comunicat, Cano ha expressat el suport de la Generalitat a les reivindicacions de Hosbec, la patronal hotelera. esta associació ha alertat que la pròrroga del contracte sense una actualització suficient de les tarifes pot portar a nombrosos establiments a renunciar a l'Imserso la temporada que ve o reduir de forma notable les places ofertes.
Segons la consellera, esta situació pot tindre un impacte directe en moltes destinacions turístiques valencianes, especialment en els que depenen del turisme social durant els mesos de menor demanda. La reducció de places o l'eixida d'hotels del programa es pot traduir en menys activitat econòmica i menys ocupació en temporada baixa.
La Generalitat ha recordat que ja va traslladar esta posició al Govern el mes de maig passat. Aleshores, Marián Cano va remetre una carta al ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, per reclamar-ne una revisió urgent del programa després d'aprovar-se la pròrroga per a 2026-27. En este escrit va demanar preus ajustados als costos, més dotació pressupostària i un diàleg real amb el sector i amb les comunitats autònomes.
Cano ha destacat que "el sector hoteler valencià ha demostrat durant anys el seu compromís amb l'Imserso, amb la gent gran i amb la desestacionalització turística". Tot i això, ha advertit que 'per garantir la continuïtat del programa és imprescindible que les seues condicions econòmiques s'ajustin a la realitat actual”. La consellera ha precisat que, quan un establiment renuncia a participar-hi, 'no ho fa per falta de compromís social sinó perquè eldelo ha de ser viable per a totes les parts'.
Pressió de costos als hotels del Imserso
La titular de Turisme ha recordat les dades aportados pels representants del sector hoteler. Segons estes xifres, els costos laborals, energètics, alimentaris i de subministraments s'han incrementat més d'un 30% els darrers anys. En canvi, la retribució que reben els hotels per cada plaça del programa es manté en nivells que consideren insuficients per complir les exigències del Imsers.
estes condicions inclouen allotjament a hotels de tres i quatre estrelles en règim de pensió completa. El sector sosté que, amb els preus actuals, és molt difícil sostindre la qualitat del servei sense comprometre la viabilitat econòmica dels establiments.
Per este motiu, Cano ha reclamat al Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 una 'correcció' de les condicions econòmiques del programa. A més, ha demanat la creació d'un mecanisme estable de revisió de tarifes que permeti actualitzar els preus de forma periòdica, de manera que les pròrrogues successives del contracte no tornin a deixar congelada la remuneració dels hotels mentre els costos continuen creixent.
La consellera ha advertit que la falta d'actualització del programa posa en risc una eina que considera 'fonamental' per mantindre activitat turística i ocupació en temporada baixa. Ha subratllat que este efecte es nota especialment a destinacions de la Comunitat Valenciana que han estat clau en l'èxit històric del turisme social a Espanya.
Cano ha insistit que la Comunitat 'vol que el Imserso continueu, perquè és una política útil per a la gent gran, per a les destinacions turístiques i per als treballadors'. Tot i això, ha remarcat que 'perquè tingui futur s'ha de basar en la realitat actual del sector i no en preus que han quedat desfasados'.
La Generalitat ha reclamat al Govern central que obre de forma urgent una taula de diàleg efectiva amb el sector, els operadors i les comunitats autònomes. L'objectiu, segons ha explicat Cano, és definir undelo viable, amb pressupost suficient i garanties perquè els hotels puguen continuar oberts a l'hivern sense posar en risc la seua supervivència econòmica.
