Felip VI posa en valor la ciència amb una cita d'Estellés als Premis Nacionals de Recerca

Exemple de shortcode amb estil
Ha participat a l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2023, al Palau Ducal dels Borja, a Gandia

El Rei Felip VI ha subratllat la importància d'invertir en ciència perquè, segons ha emfatitzat, “el futur del nostre país està íntimament lligat a la investigació científica”. “I ho ha d'estar perquè es puga dur a terme la principal missió col·lectiva que actualment tenim: arribar el millor món possible a les pròximes generacions. Que millorin les condicions de vida al planeta i també la convivència”.

Així ho ha asseverat durant el seu discurs en l'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2023, que han presidit Sa Majestats els Reis, Don Felipe i Doña Letizia, a el Palau Ducal dels Borja, a Gandia (València). Hi han assistit també la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, entre altres autoritats.

El monarca –que ha començat el seu discurs en valencià per recordar que és la primera visita oficial a la “ciutat dels clàssics” Ausiàs March, Joanot Martorell i Rois de Corella– ha traslladat l'“admiració” i el “suport” de la Corona cap a homes i dones “la tasca excel·lent, no només contribueix al progrés i benestar de la societat, sinó també a l'enfortiment del nostre país”. "Sou un orgull i, sobretot, sou futur per a un país que té, precisament, ambició de futur i prosperitat", els ha dit.

Don Felipe ha citat un altre poeta valencià, en este cas Vicent Andrés Estellés, que considerava la paraula com “la clau que obre tots els panys”. “Això és també la ciència: la clau que obre tots els panys”, ha apuntat el Rei.

“La ciència no donarà totes les respostes, però sí que planteja les preguntes més adequades i revolucionàries per avançar com a societat. No endevinarà el futur, però sí que previndrà problemes, anticiparà situacions, malalties o amenaces, des de la base del coneixement adquirit durant dècades i fins i tot segles de recerca sobre tot allò que ens envolta”, ha defensat el monarca.

Ha celebrat que “la societat espanyola és cada dia més conscient del valor de la ciència”, alhora que ha recalcat que, “encara que puga semblar un mantra, cal reiterar que invertir en ciència és invertir en futur”.

En este punt, Felip VI ha ressaltat que avui Espanya “ostenta rellevants lideratges científics i tecnològics”, en camps com la medicina personalitzada de precisió o energies renovables, a més de trobar-se “entre les principals economies de la UE en digitalització i connectivitat”.

Tot i això, ha advertit que "encara ha d'afrontar importants desafiaments", entre els quals ha citat "l'envelliment de la població, el creixement de les ciutats i la despoblació rural o la gestió dels recursos naturals, inclosa l'aigua, i la progressiva descarbonització de l'economia, o fins i tot l'impacte de la IA i l'ambició d'exercir un paper més important en tot allò relacionat amb l'espai”.

“El capital més valuós”

“Reptes a què podrem respondre gràcies al nostre capital més valuós: un capital que hem de seguir cuidant i connectant amb la societat i amb el teixit productiu; un capital que no és altre que la nostra extraordinària comunitat científica, veritable exemple d'humilitat i ambició, paciència i esforç, esperit emprenedor, predisposició a la col·laboració, curiositat i compromís”, ha augurat el Rei, que ha conclòs: “Espanya us necessita. Cada pas al camí del coneixement –coneixement amb consciència–, ho és en la solució de problemes i en la grandesa de la humanitat”.

D'altra banda, la ministra de Ciència, Diana Morant, –natural de Gandia i que s'ha mostrat orgullosa de celebrar la cerimònia en un espai amb més de 600 anys d'història– ha qualificat els guardonados com “els arquitectes del millor futur”. "Els que construïu casa nostra en un món d'incertesa, d'emergència climàtica, d'escassetat de recursos i de reptes globals", ha enumerat.

Lliçons de la pandèmia

Ha rememorat, a més, que este 14 de març fa quatre anys des de la declaració del estat d'alarma per l'emergència sanitària de la covid i ha assenyalat que una de les lliçons apreses de la pandèmia va ser que “no podíem ser un país vulnerable i devaluat”. En este context ha al·ludit que l'Executiu ha realitzat “la inversió més gran en R+D+i de tota la història del nostre país”.

Els Premis Nacionals de Recerca estan dotatsdos amb 30.000 euros per a cada modalitat, distingeixen persones investigadores que destaquen per la seua trajectòria i també el mèrit de joves –de fins a 40 anys– que hagin aconseguit èxits rellevants en les primeres etapes de les seues carreres.

En esta ocasió, a l'àrea de Biologia, el Premi 'Santiago Ramón y Cajal' s'ha concedit a José López Barneo per les seues contribucions al camp de la fisiologia i neurobiologia cel·lular i molecular; mentre que el guardó per a Joves 'Margarita Salas' ha anat a parar a Miguel Ángel Mompeán García per la seua visió innovadora de la biologia.

El Premi 'Leonardo Torres Quevedo', a l'àrea d'Enginyeries i Arquitectura, s'ha atorgat a Francisco Javier Llorca Martínez pel lideratge en Enginyeria de Materials Computacional i el 'Matilde Ucelay', a Daniel García González pel caràcter disruptiu de les seues contribucions en la conceptualització de materials multifuncionals i intel·ligents.

A Humanitats, s'ha distingit amb el 'Ramón Menéndez Pidal' Felipe Criado Boado per ajudar a comprendre com les societats han modificat el paisatge, mentre que el 'María Moliner' és per a Idoia Murga Castro com a referent en els estudis de la dansa. El 'Gregorio Marañón', a l'àrea de Ciències de la Salut, s'ha lliurat a Luis Enjuanes Sánchez per ser referent al camp de la virologia. En este àmbit, el Premi per a Joves 'Gabriella Morreale' és per a Rodrigo Fernández Jiménez per la tasca en medicina preventiva i cardiologia.

A Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals, els guardonados són Josep Peñuelas Reixach, que rep l''Alejandro Malaspina' com a referent en la investigació del canvi global, i Marta Martínez Sanz, que guanya l''Ángeles Alvariño' per la seua investigació multidisciplinària des del punt de vista mediambiental.

El 'Blas Cabrera', a Ciències Físiques, va a Ángel Rubio Secades pels seus treballs en física computacional del estat sòlid i el 'Felisa Martín Bravo', Francisco Pelayo García d'Arquer per les seues contribucions a la física, química i ciències de materials, amb aplicacions en la generació d'energia neta.

Pel que fa a Ciència i Tecnologies Químiques, el Premi 'Enrique Moles' s'atorga a Jesús Jiménez Barbero, qui destaca per facilitar la comprensió dels mecanismes que regulen els processos de reconeixement molecular entre carbohidrats i proteïnes; i el 'María Teresa Toral', a Silvia Osuna Oliveras per haver obtingut projectes competitius del més alt nivell.

A Transferència de Tecnologia, el Premi 'Juan de la Cierva' se l'emporta Javier García Martínez, centrat en la química de nanomaterials; i l''Àngela Ruiz Robles', Gonzalo Murillo Rodríguez per l'originalitat de la seua producció científica. El 'Julio Rey Pastor', en Matemàtiques i Tecnologies de la Informació, és per a Diego Córdoba Gazolaz pels métodos introduïudos a les equacions de la mecànica de fluidos, i el 'María Andresa Casamayor' per a Xavier Ros Otón pel desenvolupament de tècniques noves a les equacions en derivades parcials.

Finalment, el Dret i Ciències Socials, el Premi 'Pascual Madoz' reconeix Manuel Arellano González, per les seues contribucions a l'econometria, i el 'Clara Campoamor', Mónica Martínez Bravo per les seues aportacions al desenvolupament econòmic i economia política