La indústria ceràmica espanyola ha llançat una alerta davant la “greu vulnerabilitat” que, segons ASCER, afronta el sector pels canvis regulatoris previstos en el pròxim període del EU ETS (2026–2030) i la reducció de la retribució de la cogeneració. La patronal assenyala que els dos factors poden comprometre la viabilitat d¿un sector estratègic per a Espanya. Especialment per a la província de Castelló.
L'advertiment coincideix amb la inauguració a Brussel·les dels European Ceramic Days 2025, organitzados per Cerame-Unie. Allí participa una delegació d'ASCER encapçalada pel seu president, Ismael García Peris, amb Raúl Carnicer i el secretari general d'ASCER, Alberto Echavarría. El fòrum dedica gran part de la seua agenda a l'impacte dels costos energètics i normatius a la competitivitat de la indústria europea.
Una retallada del 34% en drets gratuïts i un sobrecost de fins a 163 milions anuals
Segons l'anàlisi preliminar de ASCER sobre la proposta d'assignació gratuïta del EU ETS, el sector perdrà 34 XNUMX% de drets gratuïts respecte al període anterior. Això suposa un cost addicional estimat dentre 109 i 163 milions d'euros anuals, calculat amb preus d'entre 100 i 150 €/tCO₂. A això se suma una retallada del 37,5% en la retribució de la cogeneració. Això afegeix altres 30 milions d'euros a l'any.
En conjunt, estos costos regulatoris equivalen entre el 60% i el 80% del benefici net de tota la indústria espanyola de baldosceràmiques. El marge mitjà entre el 2020 i el 2022 —segons ACIMAC— va ser del 5%. ASCER adverteix que este impacte “absorbeix” la rendibilitat i amenaça la continuïtat de nombroses empreses.
Sector eficient i sense alternatives tecnològiques viables
L'associació recorda que la indústria ceràmica europea és la més eficient del món en energia i emissions per metre quadrat produït. Representa únicament el 0,9% de les emissions cobertes per l'EU ETS. El sector ja aplica les Millors Tècniques Disponibles (BAT) i no compta, segons ASCER, amb alternatives tecnològiques reals. No hi ha opcions per substituir el gas natural a curt o mitjà termini.
En este context, afirma que “incrementar els costos als sectors més eficients no redueix emissions a escala global”.Més aviat debilita les indústries europees i afavoreix l'entrada de productes de països amb estàndards ambientals i laborals inferiors.
Un impacte directe a Castelló: fins a 16.000 llocs de treball en joc
L'amenaça és especialment crítica per a Castelló, on la ceràmica representa el 32,2% del PIB provincial i sosté al voltant de 16.000 llocs de treball directes (y 90.000 entre directes, indirectes i inducidos). La pèrdua de competitivitat derivada dels costos regulatoris nous i l'augment d'importacions extracomunitàries podrien causar tancaments de fàbriques, deslocalitzacions, caiguda de la inversió i destrucció d'ocupació industrial estable, alerta ASCER.
El secretari general d'ASCER, Alberto Echavarría, subratlla que “una transició climàtica eficaç només és possible si és industrialment viable i socialment sostenible, per això reclamem coherència i responsabilitat".
Les mesures que proposa ASCER
La patronal planteja als governs espanyol i europeu l‟adopció urgent d‟un paquet de mesures que permeti salvaguardar la competitivitat del sector:
- Revisar i posposar la reducció d'assignació gratuïta del EU ETS.
- Incloure la ceràmica a les compensacions per costos indirectes.
- Simplificar obligacions i permetre que pimes puguen quedar fora del EU ETS.
- Restablir una retribució adequada a la cogeneració, garantint estabilitat i competitivitat.
ASCER adverteix que si no s'adapta el marc regulador, la indústria espanyola podria enfrontar-se a “un escenari de pèrdua de capacitat productiva, destrucció de feina i debilitament irreversible del clúster de Castelló". Echavarría conclou que "no es pot construir una transició verda destruint els que ja són referents en sostenibilitat".
