Contundent a l'àrea contrària, resistent a la pròpia, impulsat per l'1-0 de Pablo Barrios i guanyador irrebatible amb l'estrena golejadora de Nico González, Diego Simeone va sentir finalment l'alleujament de la victòria en esta temporada en el quart partit, amb la determinació que va exigir un rival de l'altura del Villarreal.
Un triomf de manual daltres temps. Potser s'ho va merèixer abans en altres jornades precedents, però no va arribar fins que el va visitar un dels conjunts de moda al campionat, set de nou punts possibles fins a la seua aparició al Metropolità, llastat per un error de Sergi Cardona a l'1-0, frustrados per dos ocasions fallades per Moleiro i una falta al travesser de Pepe i doblegat amb el 2-0 al minut 51. Definitiu.
Amb 63.312 espectadors el Metropolità, arengat el públic els dies previs, ara tocava a l'equip ia Simeone. Sense victòries en tres jornades, pitjor que mai a l'era Simeone a l'inici de LaLiga EA Sports, ja processat un mes de competició (més un mes de pretemporada), l'Atlètic havia de respondre. Els dubtes visibles i la crisi latent.
L'Atlètic és millor en camp contrari, és millor quan pressiona a dalt, quan la recuperació del pilota és tan alta que no necessita una construcció excessiva al mig camp, quan assumeix el vertigen i les transicions veloces no només com una cosa pròpia, sinó indispensable per sentir-se l'equip que deu, com va passar en el passat, i quan sobretot demostra l'enganxada en atac que resol tota la resta.
Des de la perspectiva a què va enfocar Simeone per a la reacció, va haver-hi molt d'aquells temps al principi. També de noms que estan en un altre moment, però que no només en són part del passat més imponent del Atlètic, sinó també del present. Com Koke, el més especialista en la distribució a l'equip, amb l'afegit de tot el que suposa per a Pablo Barrios, l'alliberament del qual és un plus en atac, o Griezmann i la seua visió.
No hi són per ser tot el que van ser, però sí que estan per a molt més que un paper residual, per ser importants quan se'ls necessiti en este equip, al qual fan millor per la seua lectura i concepte de futbol. També els seus companys. A Pablo Barrios. O Julián Alvarez, que ja va recordar el del passat exercici. Va jugar només la primera part.
Els primers vint minuts del Atlètic van ser potents, a l'alçada del que se'l pressuposa, en els paràmetres que millor sentin al grup de Simeone, per deldavant al marcador des del minut 9. Perquè la seua pressió a dalt també provoca concessions al rival. Una de Sergi Cardona va ser fatal per al Villarreal. Julián Alvarez va intuir la decisió, també l'arribada per darrere de Pablo Barrios, a qui va regalar l'1-0 ja dins del àrea.
Va tindre mèrit l'inici del Atlètic, perquè el Villarreal és molt bon equip, patidor quan va tocar, com en una tremenda jugada col·lectiva del Atlètic, d'un camp a l'altre (Le Normand, Llorente, Barrios, Griezmann, Nico o Julián van fer anar la pilota en el trànsit d'un costat a l'altre del camp fins a la rematada fallida de Giuliano); resistent quan degué i, sobretot, amb un joc entre línies i un contraatac que ho fan temible en cada transició després, quan va transmetre una sensació de perill imminent per a Oblak.
Entre l'exposició del Atlètic, quan va amb les seues línies cap amunt, ho va demostrar Moleiro dos vegades. Li va faltar encert davant d'Oblak. Dues rematades creuados y dos avisos per al conjunt blanc-i-vermell. El Villarreal ja s'havia fet palès sobre el terreny, amb tot el desbordament que expressen Moleiro i Pepe quan reben, es giren i canvien el pas. Així va posar en perill l'equip groc als locals, que també van sospirar un parell de cops.
Sobretot, a la vora del descans. Pepe, formidable futbolista des de qualsevol punt de vista (té gir, regat, desbordament, velocitat, força i remat), va estampar un esplèndid xut amb l'esquerra al travesser de Jan Oblak. No li va donar temps ni a estirar-se al porter, que prou va tindre de seguir amb la vista i el pas l'efecte endimoniat del seu cop.
Canviat al descans Julián Álvarez, potser per allò de la càrrega amb la seua selecció i tot el que ve per deldavant, i reemplaçament per Sorloth, també amb trobades de seleccions sobre les cames durant l'última setmana, el segon temps va començar sota el poder del Villarreal, amb pilota i sense, amb dos centres i advertiments de Cardona. No va aconseguir cap remat Mikataudze, debutant als visitants, sense ocasions per a res.
Però, com este dissabte, l'Atlètic del passat era summament concret en atac. La trepidant carrera de Llorente va descol·locar el Villarreal. Quan es va veure sense més recorregut, quan es va escorar a la dreta i quan va penjar un centre magnífic que ningú va anticipar al conjunt groc. Sí que ho esperava Nico González, que va entrar amb l'ànima, amb tota la força amb què no va anar a aclarir Santiago Mouriño, superat al salt. El 2-0.
Just quan més dubtes revelava el partit per a l'Atlètic, que esta vegada en va aprofitar l'avantatge. Per deldavant al marcador també en les tres primeres jornades, llavors no va ser suficient. este dissabte sí. La contundència que tant demana Simeone. El camí de la reacció, la veracitat de la qual encara està en revisió. Liverpool, Mallorca, Rayo, Reial Madrid… Le Normand i Hancko van acabar lesionados. a l' Villarreal ho espera el Tottenham.
fitxa tècnica
2 – Atlètic de Madrid: Oblak; Llorente, Le Normand (Pubill, m. 77), Lenglet, Ruggeri (Hancko, m. 74 (Galán, m. 83)); Giuliano, Pablo Barrios, Koke, Nico González (Gallagher, m. 74); Griezmann i Julián Alvarez (Sorloth, m. 46).
0 - Villarreal: Junior; Mouriño, Foyth, Renato Veiga, Sergi Cardona (Pedraza, m. 79); Buchanan, Thomas Partey (Gueye, m. 64), Dani Parejo, Moleiro (Comesaña, m. 64); Nicolás Pepe (Ayoze, m. 64) i Mikataudze (Oluwaseyi, m. 79).
gols: 1-0, m. 9: Barris. 2-0, m. 51: Nico González.
àrbitre: José Luis Munuera (C. Andalús). Va amonestar amb targeta groga els locals Julián Alvarez (m. 32) i Ruggeri (m. 73) i els visitants Parejo (m. 24), Renato Veiga (m. 65) i Pedraza (m. 93).
incidències: partit corresponent a la quarta jornada de LaLiga EA Sports, disputat a l'estadi Riyadh Air Metropolitano davant 63.312 espectadors.
