La Conselleria d'Educació i els sindicats de la mesa negociadora tornaran a reunir-se este dijous 11 de juny a les 9.00 hores a València per decidir el futur de la vaga del professorat, una vegada rebin el document definitiu amb les millores pactades després d'onze hores de negociació i després que el professorat o les adreces de cada organització sindical el sotmetin a votació interna.
A la sessió d'este dilluns, que ha tingut diversos recessos i s'ha prolongat des de les 10.50 del matí fins a les deu de la nit tocades, la taula sectorial ha abordat un per un els blocs de simplificació burocràtica, ràtios, infraestructures, inclusió educativa, valencià, plantilles i, finalment, les retribucions del personal docent. La reunió s'ha retransmès en directe pel canal de Youtube de la Generalitat, a petició de la Conselleria d'Educació mateixa.
Al tancament de la taula, la consellera s'ha compromès a remetre este dimarts al matí, abans del migdia, la nova versió dels documents amb totes les incorporacions debatudes. L'objectiu és que les organitzacions sindicals puguen sotmetre el text a votació, en alguns casos entre les bases i, en altres, en els comitès directius. A partir d'estes consultes internes, les parts s'han tornat a citar per dijous a les 9.00 hores, moment en què hauran de definir la seua posició davant la proposta i el seu impacte a la convocatòria de vaga.
Retribucions i desacorddos de sou
El bloc retributiu torna a ser el principal punt de fricció entre la Conselleria i part dels sindicats. El secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, ha defensat que es pot salvar els diners i l'honor mitjançant un document d'adhesió a l'acord salarial ja signat per ANPE i CSIF, complementat amb una addenda que aclareixi l'abast de la vinculació a l'IPC.
este acord preveu una pujada salarial progressiva per al professorat fins a assolir 200 euros mensuals el 2028. No obstant, a la taula han reaparegut els dubtes sobre si la referència a l'IPC afecta només els últims 50 euros o la totalitat del increment. McEvoy ha plantejat que esta qüestió s'aclareixi per escrit per aclarir interpretacions i facilitar noves adhesions al pacte.
CSIF ha defensat que l'acord està, segons ha assenyalat, claríssim: 75 euros més al mes a partir del 1 de setembre d'este any, 75 euros més des de l'1 de gener de 2027 i 50 euros addicionals l'1 de gener de 2028, fins a completar els 200 euros mensuals indexados a l'IPC, a més de sis dies de lliure disposició i mesures de desconnexió digital. El sindicat ha reiterat que este calendari i estes quantitats ofereixen certesa al col·lectiu docent.
ANPE ha justificat la seua firma explicant que ha prioritzat els terminis curts i la concreció d'assolir els 200 euros en 15 mesos, tot i que ha advertit que el gener del 2028 reclamarà una nova revisió salarial. Per a esta organització, l'acord actual no tanca el debat retributiu, sinó que fixa una primera millora que cal revisar al final del període.
En canvi, STEPV ha qüestionat que l'administració al·legui falta de fondos per acostar-se més a les demandes. este sindicat ha considerat l'acord nul i ha exigit reobrer-lo amb el que qualifica d'informació veritable. En la mateixa línia crítica, CCOO ha reclamat garanties sobre com es farà efectiu el compromís econòmic i ha demanat més seguretat jurídica en l'aplicació de les pujades.
UGT, per part seua, ha sostingut que la negociació salarial neix desfasada perquè, segons ha indicat, el professorat valencià parteix d'una situació de desavantatge respecte a altres comunitats autònomes. El sindicat ha insistit que la proposta econòmica actual no corregeix esta distància i ha reclamat un esforç addicional.
Debat sobre valencià i llibertat educativa
Un altre dels blocs més sensibles de la negociació ha estat el relatiu al valencià ia l'anomenada llei de llibertat educativa. Els sindicats majoritaris han reiterat les seues crítiques a l'immobilisme de la Conselleria respecte a la proposta inicial i han centrat el debat en les garanties perquè s'ensenye valencià a les zones castellanoparlants i en el valor dels nous títols de capacitació lingüística.
STEPV ha tornat a demanar la derogació de la llei de llibertat educativa o, almenys, que s'esmeni i que esta posició es traslladi a les Corts. També ha reclamat la retirada del nou currículum de batxillerat, del que afirma que ningú no ha demanat i que no aporta res, i ha advertit que contribueix a conflictivitzar l'ensenyament del valencià. A més, ha denunciat el que considera retallades a la promoció del valencià des de 2023.
ANPE ha posat el focus a la necessitat de garantir el grau d'homologació que tindran les noves titulacions de capacitació per al professorat. Per a este sindicat, és clau que estos títols tinguen un reconeixement clar i equiparable per evitar desigualtats entre docents.
CSIF ha subratllat que, encara que li agradaria més intensitat en algunes mesures, tant el valencià com el castellà han de servir, en paraules del sindicat, per entendre'ns, no per enfrontar-nos. D'esta manera, ha reclamat un enfocament que rebaixi la tensió política i situï l'interès educatiu per deldavant de la confrontació lingüística.
CCOO ha demanat la reversió, i no la derogació, de la llei de llibertat educativa, així com un pla específic que en garanteixi l'ensenyament del valencià a les zones castellanoparlants. A més, ha reclamat que els sindicats puguen participar en este disseny per garantir la presència real del valencià als centres educatius i supervisar-ne l'aplicació.
Des d'UGT es considera el document clarament insuficient, ja que no planteja una estratègia integral de defensa del valencià. El sindicat ha cridat l'atenció sobre les famílies que es queden sense plaça en línies en valencià per als seus fills i ha afirmat que l'anomenada llibertat educativa és, segons ell, encoberta i completament falsa.
Plantilles i pròxims passos
Més enllà de la qüestió lingüística, els sindicats han coincidit a exigir més concreció sobre les plantilles. En concret, han demanat un desglossament detallat de les 5.000 noves contractacions de professorat anunciades, per saber quants llocs es destinaran a cada etapa educativa i com es distribuiran pels centres.
El director general de Personal Docent, Francisco Pablo Ortega, ha qualificat l'oferta global de 7.742 llocs en quatre anys com a excel·lent. A més, s'ha mostrat disposat a detallar la divisió de les 5.000 noves contractacions, que ha descrit com una xifra oberta com a punt de partida per a una negociació posterior sobre el repartiment.
L'evolució d'estes converses i el seu impacte al calendari lectiu ia la possible continuïtat de la vaga del professorat podran seguir-se a la secció d'educació d'Actualitat Castellon, on es publicaran les novetats del pròxim encontre del dijous (/comunitat-valenciana/educacion-vaga-professorat-reunion-conselleria).
Per conèixer detalladament la normativa vigent i les competències de l'administració autonòmica en matèria educativa, el contingut complet està disponible a la pàgina oficial de la Generalitat Valenciana (https://www.gva.es).
