este diumenge arribava ja tenyida de foc, fum i cendra. Castelló clareja diferent, amb el cel encara envermellit sobre la Serra d'Espadà i l'olor de cremat instal·lat a cada carrer, a cada casa, a cada record dels qui durant dissabte i diumenge van haver de deixar-ho tot enrere. este incendi ha marcat un abans i un després a la província. El que va començar com un conat al barri del Carbonaire, a la Vall d'Uixó, s'ha convertia en poques hores a la major emergència que ha viscut esta província en molt de temps.
Diecihuit municipis evacuados o confinados, més de quinze mil persones fora de casa, un perímetre de vint-i-un quilòmetres i unes autoritats obligades a reconèixer públicament que el foc està fora de la capacitat d'extinció. No fa falta adornar la notícia: els mateixos fets parlen per si sols.
Els que portem anys ja explicant el que passa en esta província tenim poques referències amb què comparar una jornada així. La memòria col·lectiva de Castelló guarda l'enix d'octubre del 2000, quan una esquerda es va obrer a la base de la presa del embassament de Maria Cristina i durant hores es va témer el pitjor per a les poblacions situades aigües avall de la Rambla de la Vídua. Aquell episodi va deixar una sensació de vulnerabilitat que molts castellonencs encara recorden. Però fins i tot aquell enix, real i seriós, no va arribar a mobilitzar milers de famílies fora de casa durant tota una nit.
Un incendi que ha posat a prova tota una província
El que ha passat des de dissabte té una altra escala. No parlem d'un risc hipotètic, sinó d'un foc que ha arrasat paratges de la Serra d'Espadà i ha buidat, un darrere l'altre, bona part dels pobles del sud de la província. La Vilavella, Artana, Eslida, Artesa, Aín, Alfondeguilla, Alcúdia de Veig, Tales, Suera, Chóvar, Torralba del Pinar, Villamalur, Ayódar, Fonts d'Ayódar, Azuébar y Cloïssa han estat evacuados per complet, juntament amb nombrosos habitatges aïllats repartits per la zona afectada. La Vall d'Uixó, Betxí y Onda, per la seua banda, romanen confinades, encara que als dos primers municipis el foc també ha obligat a evacuar barris sencers, mentre que Onda ha acabat confinada pel propi fum del incendi després d'acollir durant hores centenars d'evacuados altres localitats.
La xifra de quinze mil desallotjados no és només una dada: són quinze mil històries de persones que han hagut de deixar enrere casa seua, animals i, en alguns casos, negocis, sense saber ben bé què trobaran en tornar. Entre elles, els veïns del barri Texas de la Vall d'Uixó, evacuados de matinada juntament amb els residents d'una residència de gent gran, en una de les imatges més dures de tota la jornada.
El cor de 135 municipis bategant com un de sol
Però al mig del fum també s?ha vist el millor d?esta terra. Famílies que han obert les portes de casa seua a veïns, familiars o complets desconegutsdos. Persones que s'han acostat amb un àpat calent per a qui no tenia on cuinar. Agricultors, ramaders i associacions de tota mena que han ofert les seues finques per acollir els animals dels altres, sense preguntar de qui eren ni esperar res a canvi. Pobles sencers convertidos en refugi per a altres pobles.
La força de Castelló no resideix només a la seua lluita conjunta, la que hui simbolitza Tombatossals plantant cara al foc com si fos un nou gegant enemic. Resideix també en una cosa més silenciosa i potser més important: un cor de 135 municipis capaç de bategar com un de sol quan l'emergència ho exigeix. esta solidaritat, la de la porta oberta i la mà estesa, és tan castellonenca com el mateix incendi que avui ens ha posat a prova.
El que queda quan el foc s'apagui
Més de tres-cents efectius han treballat sense descans, primer amb el suport de catorze mitjans aeris i després, ja de nit, sense ells, enfrontendosun incendi que ni el mateix president de la Generalitat ha dubtat a qualificar de inabastable amb els mitjans disponibles. este reconeixement, poc habitual en boca d‟un dirigent polític, dóna la mesura real del que s‟està vivint a Castelló.
Quan les flames s'apaguin, tocarà fer balanç: de les hectàrees cremades, del origen del foc que investiga el SEPRONA, i també si esta província estava preparada per a un incendi d'estes dimensions. Però esta matinada, mentre la Serra d'Espadà continua cremant, l'únic que importa és que tothom torni a casa sa i estalvi. este és el veritable balanç d´un episodi que Castelló no oblidarà fàcilment.
