L'eclipsi solar s'estudiarà des del mar a les illes Columbretes a bord d'un vaixell escola

Exemple de shortcode amb estil
Una trentena de persones navega al vaixell Escola Cervantes Saavedra fins a les illes Columbretes per observar l'eclipsi solar i registrar com canvia el comportament d'aus i fauna marina a la Mediterrània.

Una trentena de persones ha embarcat este dimecres al Vaixell Escola Cervantes Saavedra per seguir l'eclipsi solar des de les illes Columbretes, davant de la costa de Castelló, i estudiar en directe com canvia el comportament de les aus i de la fauna marina a la Mediterrània durant este fenomen astronòmic.

La Universitat Camilo José Cela ha organitzat la Travessia Eclipse 360 amb la col·laboració de la Fundació Oceanogràfic i Oceanosophia. L'objectiu ha estat situar el vaixell escola en un punt d'observació privilegiat, a mar obert, amb l'horitzó clar i sense contaminació lumínica. A l'expedició també hi ha estat present personal de l'Agència EFE com a part de l'experiència divulgativa.

L'itinerari ha previst una travessia fins a Formentera amb una escala específica a les illes Columbretes. este arxipèlag, situat davant de la província de Castelló, es considera, segons els organitzadors, un lloc idoni per gaudir del eclipsi i seguir els canvis de conducta de nombroses espècies marines i aus.

Reacció d'aus i zooplàncton

Joan Montaner, biòleg del Oceanogràfic i cap d'equip al departament de Tropical, ha explicat que l'eclipsi permet observar respostes molt clares de la fauna. Segons detalla, durant el dia les aus costaneres es mostren actives, canten i volen, però l'enfosquiment sobtat canvia completament la rutina.

' Totes les aus que estiguin a la zona de costa estaran cantant o volant, però quan la lluna es pongui davant del sol, com estan regulades pel seu ritme circadià, al cap serà com que és de nit i buscaran refugi', assenyala Montaner.

Quan acabi l'eclipsi i torneu la llum, l'expert preveu una nova transformació del paisatge sonor. ' No obstant, quan passe l'eclipsi i torni a sortir el sol, totes estes aus s'hauran desorientat i tornaran a alçar el vol, tornaran a cantar i faran el mateix de quan clareja', afegeix.

La foscor temporal també afecta els organismes marins microscòpics. Montaner recorda que el zooplàncton segueix una migració vertical diària. Amb la caiguda sobtada de llum, estos organismes pugen cap a la superfície, cosa que, en condicions normals, passa al capvespre.

' De la mateixa manera, quan el cel s'enfosqueixi durant l'eclipsi solar, el zooplàncton realitzarà la seua migració vertical i emergirà cap a la superfície del mar, cosa que provocarà que hi hagi bancs de peixos o algun mamífer que també puga pujar per alimentar-se', explica el biòleg.

Entre este zooplàncton, l'equip espera fins i tot observar espècies bioluminiscents. També hi ha alguna mena de plàncton bioluminiscent. Amb un poc de sort potser també ho podem veure', comenta Montaner sobre una de les possibles imatges més cridaneres de la jornada.

Ciència, educació ambiental i vida a bord

A més de l'observació directa del eclipsi, la travessia ha inclòs activitats científiques vinculades al medi marí. El propòsit ha estat oferir als participants una experiència immersiva i, alhora, reforçar la consciència sobre la protecció del entorn.

Entre les propostes, Montaner destaca tallers específics sobre tortugues i meduses, així com sessions d'observació i identificació de cetacis i aus marines. L'expedició també ha promogut la navegació activa, amb participació en maniobres i en les tasques diàries del vaixell escola.

' Quan tens l'oportunitat que t'expliquin la biodiversitat del Mediterrani i totes les espècies que hi habiten, intentes protegir el mar. esta part lúdica de preservar la Mediterrània se l'emporta qualsevol, encara que no tinguis tantes nocions científiques”, assegura l'expert del Oceanogràfic.

Per a Montaner, contemplar l'eclipsi solar des del mar, concretament des de les illes Columbretes, ha suposat una ocasió difícil de repetir. Descriu la cita com a 'més especial' i un 'esdeveniment únic' que els participants han pogut viure en un enclavament natural protegit després de més de cent anys sense un fenomen similar a la zona.