La Comunitat Valenciana ha tancat el primer semestre del any amb un dèficit públic de 1.694 milions d'euros, equivalent a l'1,02% del PIB, per sota dels 1.960 milions i del 1,25% del PIB registrados en el mateix període del 2025.
En el conjunt de les administracions públiques espanyoles, excloses les corporacions locals, el dèficit ha arribat a 33.anuals. a la primera meitat del any. esta xifra suposa un augment del 6,4% respecte al mateix període del 2025 i situa el desequilibri en l'1,89% del PIB.
El Ministeri d'Hisenda ha difós les dades d'execució pressupostària dels primers sis mesos, que mostren un Creixement del despesa pública superior al dels ingressos. La despesa ha augmentat en 28.131 milions d'euros, mentre que els ingressos només ho han fet en 26.107 milions, malgrat que els desemborsaments associados a la dana han estat menors.
Al tancament de juny, l?administració central ha acumulat un dèficit de 22.anuals., el 1,27 % del PIB. esta quantitat ha estat un 14,1% més gran que la del any anterior, degut sobretot a l'increment de les despeses intermèdies, de les interessos del deute i de les transferències a les comunitats autònomes.
Tot i així, el conjunt de les comunitats autònomes també ha augmentat el seu dèficit en el període analitzat. El desequilibri regional s'ha incrementat un 10,9%, fins a 17.anuals., el 0,97 % del PIB. Segons Hisenda, este empitjorament s'ha degut a un augment de les despeses, especialment les salarials, que ha superat l'avenç dels ingressos.
Per territoris, el País Basc ha estat l'única comunitat que ha tancat el semestre amb superàvit, del 0,01% del PIB. En canvi, els dèficits més grans s'han concentrat a les Canàries, amb un 1,93% del seu PIB, Extremadura, amb l'1,79%, i les Balears, amb l'1,78%.
La Seguretat Social, per part seua, ha aconseguit un superàvit de 6.anuals. els sis primers mesos del any. esta xifra ha estat un 66,5% superior a la del exercici anterior i ha representat el 0,35 % del PIB. El resultat positiu ha estat explicat per l'augment dels ingressos, tant de les cotitzacions socials com de les transferències del Estat.
Dèficit del Estat fins al juliol
Hisenda també ha avançat les dades específiques del Estat fins al juliol, un període en què el dèficit d'este subsector s'ha disparat un 13,5%. El desfasament ha arribat als 44.anuals., el 2,5 % del PIB, després de reflectir l?impacte de les rebaixes fiscals aplicades per contindre la inflació.
A la primera part del any, els despeses del Estat han ascendit 232.498 milions d'euros, un 11,5% més que un any abans. este augment s'ha degut principalment a les transferències més grans a les comunitats autònomes, tant perdelabans com per la liquidació del sistema de finançament, Així com a la Seguretat Social i al Fons Espanyol de Garantia Agrària, destinat a cobrer danys per inundacions. En canvi, els ajuntaments han rebut menys recursos.
També han augmentat altres partides de despesa rellevants. Els interessos del deute s'han incrementat un 13,9%, els consums intermedis un 5% i la remuneració d'assalariados un 4,4 %, després de l?augment de plantilla i l?aplicació d?una pujada salarial del 1,5%.
En paral·lel, els ingressos del Estat han crescut un 11% fins al juliol, fins a assolir els 187.959 milions d'euros. La principal palanca d'este avenç ha estat la recaptació tributària, que ha augmentat un 10%. del efecte de les mesures fiscals per frenar la inflació.
En estos set primers mesos del any, la recaptació per IRPF ha ingressat un 20,4% més que en el mateix període anterior. Els ingressos per IVA han augmentat un 5,9%, mentre que l'impost de societats ha recaptat un 13,8% més, segons ha detallat el Ministeri d'Hisenda al vostre informe.
