El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha instat este dilluns l'Ajuntament de Fanzara a «reconsiderar per a la seua retirada» l'ordenança municipal de facenes aprovada el gener del 2024 per considerar que «va en contra» d'un dels valores del Museu Inacabat d'Art Urbà (MIAU) que des de 2014 «exerceix la seua activitat lliure de controls ideològics ia favor de la llibertat dexpressió artística".
En este sentit, han valorat positivament que el consistori i l'Associació MIAU –organitzadora del esdeveniment– redacteu de manera conjunta un document en què es mantinguen «les mateixes condicions en què ja s'ha celebrat el festival» que serveixi, alhora, com a «marc legal per traure'l adeldavant cada any».
Així es recull a les conclusions del informe sobre la situació actual del MIAU de Fanzara que ha aprovat este dilluns el CVC amb 13 vots a favor i tres abstencions.
«El CVC adverteix que les institucions públiques estatals, autonòmiques o municipals han de tindre un especial cura per la defensa de la llibertat dexpressió en todos els àmbits, incloses les manifestacions artístiques, i han de vetllar per assegurar el dret de la població a tindre experiències culturals que fomentin, no només el gaudi estètic sinó també la consciència crítica respecte al món, fins i tot si este foment alimenta opinions contràries a les pròpies», destaquen les conclusions del informe.
A més, valoren que el MIAU de Fanzara ha contribuït a «la defensa del dret a la creació i els drets culturals de la població» i «està compromès a combatre la censura»; alhora que és "un exemple de com l'art pot servir com a motor de creixement econòmic, mediació cultural i cohesió social", ha tingut un impacte econòmic positiu al comerç local, ha aconseguit posicionar-se com a "referència mundial d'art urbà", ha «revitalitzat» la comarca del Alt Millars i ha convertit un petit poble en «epicentre cultural per a la comarca".
Cal recordar que l'Associació MIAU va anunciar al gener que paralitzava el festival iagafava un temps de reflexió per valorar-ne la continuïtat o no«, en apreciar que l'ordenança «anava en contra de la filosofia del projecte en què és fonamental que els i les artistes tinguen la llibertat d'expressar-se sense cap mena de censura».
Posteriorment, la Comissió d'Arts del CVC va rebre al febrer la petició de l'associació de fer un dictamen. A més, després, va visitar el poble de Fanzara i els murals, juntament amb Javier López i Rafa Gascó, membres de l'organització del festival. Així mateix, va enviar dos comunicacions a l'alcalde del municipi, Marc Diago, per entrevistar-s'hi i una sol·licitud per acompanyar-los a la visita, però asseguren que no han rebut cap resposta per part del consistori.
«ATAC A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ»
L'informe planteja que el fet que l'Ajuntament sol·liciti un esbós del mural i una autorització «obre la porta a possibles censures«ja que la selecció dels artistes «no serà per la seua trajectòria o interès de la seua proposta (…), sinó per l'obra en concret»; una cosa que, segons el parer del CVC, «enterboliria la naturalesa de mediació artística del festival».
D'altra banda, considera que el punt concret de la normativa municipal en què s'estableix que no es podran fer intervencions de «caràcter polític o qualsevol altra intervenció que puga ferir la sensibilitat de les persones o dels diferents col·lectius» «ataca directament a els principis bàsics de la llibertat dexpressió».
«Advertim una possible vulneració d'este dret, adduint unes raons poc clares com són el fet que puguen ferir sensibilitats de persones o col·lectius, ja que estimem que ferir una sensibilitat, encara que és un acte molt poc respectable i molt poc desitjable, no pot constituir en cap cas un criteri objectiu» , recalca l'informa, i sosté que «restringint el caràcter polític allò que s'acaba restringint és el dret i l'oportunitat de qui gaudeix del art».
DEBAT
Després de l'exposició del informe, José Vicente Navarro ha asseverat que comparteix «moltes reflexions» del document, però ho ha qualificat d'«exagerat». «Considerar que contra un mural s'ha establert un mecanisme de censura em sembla un poc fora de lloc», ha manifestat, alhora que ha denunciat que en el marc legislatiu del text no s'hi ha inclòs l'article 140 de la Constitució que garanteix l'autonomia dels municipis.
En esta línia, ha afirmat «no saber fins a quin punt» el CVC «ha de fer un esforç cada vegada que una associació s'hi dirigeix». «Estem fent prevaldre la importància d?una associació per sobre del propi municipi, que és el que determina les seues ordenances», ha lamentat Navarro, que ha remarcat que «todos els dies es posen límits a artistes que van contra la llei», com els que pinten una creu gammada o una pintura que enalteix la violència, de manera que «hi ha d'haver algun organisme que tingui la potestat de determinar què es posa o no a cada municipi».
Com a resposta, Amparo Carbonell, presidenta de la Comissió d'Arts, ha reivindicat que el CVC defensa la llibertat d'expressió i el paper del art i la cultura com a traductor de la realitat i incitador a la reflexió». «Em sembla que no estem parlant de la mateixa qüestió«, li ha deixat anar Navarro, mentre que Núria Vizcarro ha subratllat que el MIAU «és sobretot un projecte de mediació cultural, nascut des del poble i per crear diàleg, i passar-ho al consistori li treu molt d'esta naturalesa».
«M'imagino que la Constitució en cap moment no dirà que un municipi pot fer totes les ordenances que vulgui. Em sembla que vostè està tergiversant este informe i tinc la sensació que pensa que estem regulant i nosaltres emetem informes en què concloem coses, en cap moment estem anul·lant cap ordenança», ha clarificat, i Irene Ballester ha afegit que este festival és « exemple de molts altres” gràcies a “la mediació, la unió d'un poble i el consens”.
Rosana Pastor ha criticat la intervenció de Navarro, a qui ha puntualitzat que els criteris que prevalen a l'informe «no són els de cap associació», sinó els del CVC. «És molt perillós el que ha dit i pot enganyar les persones que ens escolten», ha afegit. La presidenta del CVC en funcions, Dolors Pedrós, s'ha sumat a esta consideració i ha reiterat que l'informe «es del CVC i no de cap associació».
Begoña Martínez Deltell ha insistit que la «veritable importància» del festival és «la capacitat del art de transformar la societat» i ha apuntat que l'Ajuntament «en teoria no hauria d'intervenir en una cosa que sorgeix de la iniciativa ciutadana». Alhora, Inmaculada Vidal ha donat suport al «dret» del consistori a publicar una ordenança i ha subratllat que «com tot ajuntament democràtic i com a representant dels ciudadanos, pot dir i ha de dir alguna cosa en este pla».
Sobre això, Ana Noguera ha remarcat que el MIAU «ha funcionat perfectament, pacífica, creativa i artísticament i en diàleg veïnal durant deu anys», alhora que ha dit estar «donant-li voltes» al terme «caràcter polític»: «Jo com visc en una democràcia pluralista, això de 'caràcter polític' ho entenc com a porus socials que, com deia Aristòtil, sóc un Zoon Politikon i d'això visc». I ha citat la filòsofa Adela Cortina en defensa de la llibertat d'expressió: «No hi ha cap ésser que siga apolític o amoral«. «Ja ho va dir Fuster, 'si no fas tu la política la faran en contra del teu'», ha postil·lat el secretari Jesús Huguet.
