La Generalitat Valenciana ha presentat al·legacions al avantprojecte de modificació del Reglament General de Costes elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El Consell sosté que la proposta estatal s'ha de revisar per reforçar la seguretat jurídica, millorar els criteris tècnics i assegurar un equilibri real entre la protecció del Costa i desenvolupament econòmic sostenible.
El director general de Costes, Ports i Aeroports, Marc García Manzana, ha assenyalat que el Ministeri segueix entestat a canviar el reglament de Costes i no accepta modificar la llei. Per este motiu, recorda que des del Consell s'insisteix en la necessitat de reformar la Llei de Costes estatal, tal com, afirma, van acordar totes les comunitats autònomes a cimera celebrada a València fa un mes.
Límit del domini públic marítim-terrestre
Un dels principals punts de discrepància es concentra en la determinació del límit del domini públic marítim-terrestre.
L'avantprojecte planteja fixar este límit segons del abast d'un únic temporal, és a dir, prenent com a referència un sol episodi de fort onatge o tempesta marina.
La Generalitat, en canvi, defensa que es mantingui el criteri vigent basat en els majors temporals coneixementdos, arxiusdos almenys en cinc ocasions al llarg de cinc anys, un enfocament que considera més estable, contrastat i coherent amb la pràctica tècnica acumulada.
Inseguretat jurídica
Segons les al·legacions presentades, admetre un únic episodi extraordinari com a referència suposa equiparar un fenomen excepcional a una pauta ordinària. este canvi, argumenta la Generalitat, generaria inseguretat jurídica en introduir una gran variabilitat a la delimitació de la costa, i provocaria a més un efecte expansiu del domini públic desproporcionat, amb impacte directe sobre propietats, concessions i usos consolidados del litoral.
En esta línia, el Consell proposa que el càlcul del abast dels temporals se sustente en dades objectives i verificables, com registres de boies, mesuraments per satèl·lit o informació oceanogràfica i meteorològica. D'esta manera, la delimitació del domini públic es basaria en evidències contrastables i no en decisions discrecionals, el que reforçaria la seguretat jurídica per a administracions, empreses i particulars afectados per la normativa de costes.
García Manzana també ha advertit que el nou reglament pretén canviar aspectes que, per jerarquia normativa, no poden modificar-se sense passar pel Congrés dels Diputados. A parer seu, s'estarien introduint per via reglamentària qüestions que haurien d'abordar-se primer mitjançant una reforma de la Llei de Costes de 1988, el que vulnera el principi de jerarquia entre llei i reglament.
El director general ha afegit que un exemple destes limitacions és la impossibilitat de canviar la normativa per protegir els nuclis etnològics, és a dir, agrupacions d'edificacions tradicionals lligades a formes de vida i activitats històriques a la franja litoral. Segons indica, la votació per modificar este aspecte es porta prorrogant des de fa dos anys perquè l'Executiu central sap que no compta amb els suports necessaris.
El Consell considera que el nou reglament, elaborat després de la anul·lació del anterior pel Tribunal Suprem, reprodueix elements que ja van ser qüestionados i introdueix modificacions que excedeixen el desplegament reglamentari. Segons la seua opinió, la proposta afecta matèries de fons, com la definició del domini públic o el règim de concessions, que requereixen una reforma prèvia de la Llei de Costes i un debat parlamentari transparent.
Principi de jerarquia normativa
En este sentit, la Generalitat subratlla que qualsevol canvi normatiu ha de respectar el principi de jerarquia normativa i ajustar-se tant a la legislació vigent com a les exigències del Dret de la Unió Europea. Això implica, segons les al·legacions, que la regulació de Costes no pot alterar per via reglamentària l'equilibri entre protecció ambiental, drets adquiridos y activitats econòmiques que ja fixa la llei.
García Manzana ha conclòs que la Comunitat Valenciana en necessita una gestió integral de la costa basada en criteris tècnics i en la cooperació entre administracions per frenar la regressió del Costa y protegir els nuclis etnològics amb solucions eficaces. esta visió, sosté, exigeix coordinar polítiques urbanístiques, ambientals i hidràuliques per assegurar la viabilitat futura de platges, passeigs marítims i assentaments tradicionals enfront de la erosió i els temporals.
Gestió de sediments i concessions al litoral
La Generalitat reclama també incorporar de forma expressa una gestió integral dels sediments a les conques hidrogràfiques per fer front a la regressió de la costa, un fenomen que, segons subratlla, s'ha intensificat els darrers anys. La pèrdua de sorra i materials a les platges es vincula al descens de aportacions fluvials i a la retenció de sediments en embassaments i lleres regulados, la qual cosa debilita la capacitat natural de la costa per regenerar-se després dels temporals.
En esta línia, el Consell proposa que l'administració estatal de Costes participi activament als plans hidrològics i que es fomenti el aprofitament dels sediments al·luvials retenidos en lleres i embassaments per reforçar el sistema costaner. La idea és que estos materials, en lloc de romandre emmagatzemados riu a dalt, puguen utilitzar-se de forma planificada per a la defensa i recuperació de les platges més afectades per l'erosió.
Un altre bloc rellevant d'al·legacions fa referència al règim de concessions en el domini públic maritimoterrestre. La Generalitat sol·licita que s'estableixin criteris objectius i taxados per a la concessió i renovació d'estos títols, i que es diferenciïn adequadament les concessions ordinàries de les compensatòries, lligades estes darreres a situacions prèvies oa drets consolidados. Amb això es pretén evitar interpretacions discrecionals i oferir major previsibilitat els titulars afectados.
Limitacions amb efectes retroactius
A més, el Consell adverteix que l'avantprojecte introdueix limitacions amb efectes retroactius i modifica condicions de concessions ja atorgades. A parer seu, esta forma d'actuar vulnera el principi de seguretat jurídica i afecta drets adquiridos, en alterar el marc normatiu sota el qual es van concedir autoritzacions i es van planificar inversions al litoral.
La Generalitat proposa igualment definir de manera tècnica el concepte de risc cert, Perquè quede clarament establert quan existeix una amenaça real per a persones o béns que justifiqui restriccions addicionals. També advoca per adaptar les superfícies permeses i les distàncies d'establiments a primera línia a la planificació territorial vigent, per tal de coordinar la normativa de costes amb els instruments urbanístics i d'ordenació del territori.
Finalment, el Consell defensa el reconeixement dels passeigs marítims construïdos després de la Llei de 1988 com a límit de la ribera del març. Amb esta proposta, la Generalitat busca consolidar jurídicament estes infraestructures, que considera elements clau de protecció davant dels temporals i espais fonamentals de ús públic, i evitar que futures reinterpretacions normatives modifiquin el seu estatus o la seua relació amb el domini públic marítim-terrestre.
