Les compres d'habitatge per part d'estrangers han augmentat un 31% a la Comunitat Valenciana entre l'abril i el juny del 2026, mentre el mercat immobiliari espanyol ha encadenat el seu segon trimestre consecutiu de caigudes en el nombre total d'operacions.
En este període se n'han tancat a Espanya 167.934 compravendes d'habitatge. esta xifra suposa un descens del 5,7% respecte als tres primers mesos del any i és el nivell més baix dels darrers set trimestres. Així, el mercat ha enllaçat dos trimestres a la baixa.
Segons l'estadística del Col·legi de Registradors, el volum total de cases registrades ha disminuït un 2,3% en comparació del mateix trimestre del 2025. La reculada s'ha concentrat sobretot en l'habitatge nou.
En el cas de l´obra nova s´han registrat 34.919 compravendes. esta xifra implica una caiguda del 11,5 % davant del trimestre anterior. En habitatge usat s'han comptabilitzat 133.015 operacions, un 4% menys, cosa que confirma la correcció general de l'activitat.
L'ajustament no ha estat limitat a zones concretes. A quinze comunitats autònomes ia trenta-quatre províncies s'han detectat descensos trimestrals en el nombre de transaccions, la qual cosa reflecteix una moderació gairebé generalitzada de la demanda interna.
Demanda estrangera a l'alça
En contrast amb la feblesa del mercat nacional, la demanda estrangera d'habitatge ha crescut amb força durant el segon trimestre del 2026, tant en termes relatius com absoluts.
El percentatge de compres d'habitatge fetes per estrangers ha assolit el 16% del total, el màxim històric de la sèrie, amb més de 26.800 operacions. D'estes adquisicions, el 57,4% corresponen a compradors de la Unió Europea i el 16,7% a la resta d'Europa.
Entre les nacionalitats europees destaquen els britànics, que representen el 7 % de les operacions totals, seguiudos molt de prop pels neerlandesos, amb el 6,9%, i els alemanys, amb el 6,1%. este pes confirma la importància del comprador europeu a les zones de més atractiu residencial i turístic.
Totes les comunitats autònomes han registrat increments del pes de les compres d'habitatge per estrangers. No obstant això, Balears i la Comunitat Valenciana se situen al capdavant, en superar el 30 % del total. A les Balears la proporció arriba al 32,3 %, mentre que a la Comunitat Valenciana arriba al 31 %, cosa que consolida ambdues regions com a mercados de referència per al comprador internacional.
Preus de l'habitatge en màxims
Mentre el nombre d'operacions s'ha reduït, preu mitjà de l'habitatge ha mantingut la tendència alcista. En el segon trimestre ha pujat un 2,4% davant del trimestre anterior i un 9,2% en termes interanuals, fins a situar-se a 2.487 euros per metre quadrat, el nivell més alt registrat fins ara.
En vivenda usada, el preu mitjà ha arribat als 2.448 euros per metre quadrat, també màxim històric. En este segment s'ha produït un augment trimestral del 3,5 %, la qual cosa indica que la pressió a l'alça és especialment intensa al mercat de segona mà.
En canvi, a la vivenda nova s'ha produït un lleuger ajustament de preus. El valor mitjà s'ha reduït un 0,7% durant el trimestre i s'ha situat en 2.636 euros per metre quadrat. esta correcció és moderada, però contrasta amb les pujades de la vivenda utilitzada.
Les comunitats amb preus mitjans més elevados són Madrid, amb 4.477 euros per metre quadrat, i les Balears, amb 4.311 euros. Els segueixen el País Basc, amb 3.616 euros per metre quadrat, les Canàries, amb 3.052 euros, i Catalunya, amb 2.995 euros per metre quadrat. estes xifres mostren una dispersió territorial forta en el cost d'accés a l'habitatge.
També s'hi observen grans diferències entre capitals. Sant Sebastià encapçala la classificació amb 6.420 euros per metre quadrat, seguida de Madrid, amb 5.534 euros, i Barcelona, amb 5.045 euros. Darrere seu se situen Palma, amb 4.291 euros per metre quadrat, i Bilbao, amb 3.764 euros, fet que confirma la concentració dels preus més alts en grans ciutats i destinacions turístiques.
Menys hipoteques però deute mig rècord
L'ajust a la compravenda s'ha traslladat al mercat hipotecari. Entre l'abril i el juny s'han constituït 129.240 hipoteques sobre habitatge, un 3,3 % menys que el trimestre anterior.
estes hipoteques han finançat el 77% de les compravendes d'habitatge realitzades el segon trimestre. La resta d'operacions s'han tancat sense finançament hipotecari inscrit, bé amb recursos propis o amb altres fórmules de pagament.
En els dotze últims mesos, fins al tancament del juny, s'han inscrit 518.726 hipoteques sobre vivenda. esta xifra suposa un increment Mòbil del 9% respecte al període anual precedent, cosa que indica que, malgrat la caiguda trimestral, l'activitat hipotecària es manté elevada en el còmput anual.
L'endeutament hipotecari mitjà per vivenda ha continuat creixent. El segon trimestre ha pujat un 2,3% i ha assolit els 176.453 euros, un nou màxim històric després de nou trimestres consecutius d'augments. este nivell de deute reflecteix l'esforç financer que assumeixen les llars per accedir a l'habitatge, en un context de preus en màxims i forta estirada de la demanda estrangera a zones com la Comunitat Valenciana.
