Mentre hi és Junta Electoral Central ha celebrat este miércoles 25 la primera reunió després de la convocatòria de les eleccions del 10 de Novembre, La Més País, el partit deErrejón, coqueteja obertament amb Compromís, sense que la relació segueixi encara formal, a Castelló, www.actualitatvalenciana.com, llença una mirada més pròxima i tira d'història electoral recent per consultar les hipòtesis, obertes, del comportament de la província en unes circumstàncies tan especials com estiguis.
El professor titular de la Jaume I, Ramón Feenstra, investigador a la teoria de la
Democracia, apunta, en primer lloc, que l'elevat índex de participació de Castelló ja el converteix en «un cas interessant», sobretot si es té en conter que l'última vegada que es van haver de tornar a repetir eleccions la caiguda en la participació va ser molt més baixa del que s'esperava, encara que els resultats, en aquell moment poc variaran.
LA PARTICIPACIÓ A CASTELLÓ
«Entre 2015 i 2016, aquelles eleccions tindran una reducció força mínima davant de la resta de l'Estat. Aquí, als segons comicis menys de 3% va deixar de votar, i això és interessant perquè vol dir que la mitjana de participació, tot i repetir-se eleccions és força elevada», explica el professor. «Hi va haver un descens d?uns 11.000 vots però superava els 300.000 votants. Va estar per damunt del 77%"
Tot i això, caldrà saber si esta vegada, la «frustració» que senten molts castellonencs es cobrarà en forma d'abstenció. Una situació que si es té en compte que al cap ia la fi, a la província només li pertoquin 5 diputats, podria tindre una rellevància «relativa» encara que el sistema electoral, tal com està concebut, podria donar alguna sorpresa en els resultats. «Quan hi ha repetició d'eleccions sempre hi ha una situació de decepció i enuig, per part del votant i una predisposició a l'abstenció que és generalitza però en este cas podria ser diferent. El votant pensa que ell ja ha fet la seua feina, i no enten per què no ha tingut resultats», puntualitza.
LA FRAGMENTACIÓ «JUGANT» NOMÉS AMB 5 DIPUTATS
D'altra banda, l'expert del Departament de Filosofia i Sociologia, recorda que tot i el cansament que pot superar esta va repetir «venim de 4 eleccions generals, i això és nota», un altre element a considerar «són els nous actors amb la fragmentació de vots que implica, a les últimes va aparèixer VOX i ara Més País que si finalment es presenten aquí, juntament amb Compromís també canviarà el panorama. Com més fragmentació més dificultat per obtindre representació, però d'altra banda quan apareixen noves formacions i els votants estan desencantats, a vegades també poden veure's com una alternativa a eixa abstenció, això és difícil de preveure», matisa.
Així des d'un altre punt de vista, Feenstra també planteja la variable de què «més actors polítics», tot i la fragmentació que suposen, en un cas com este, «poden augmentar la participació i això sempre és important sobretot si parlem únicament de 5 escons, com és el nostre cas. Ara, després caldrà saber qui beneficiïn els resultats».
LES ESTRATÈGIES PER RECUPERAR 'EN CLAU GENERAL'
Amb tot, el nou element aparegut als darrers dies amb la formació d'Iñigo Errejón amb Mas País i la intenció de presentar-se a 13 comunitats entre les quals hi ha la valenciana, on, si no hi ha sorpreses o «colps d 'efecte» confluiria amb Compromís, també podria donar lloc a una modificació dels darrers resultats de les Generals a la província. Als passats comicis, el PSOE va aconseguir 2 diputats, (un mes que a les anteriors) el PP es va quedar amb 1, Ciudadanos va mantindre el seu i Unides Podem,1.
Uns resultats gens favorables per Compromís que va perdre la representació al Congrés a Madrid, per part de Castelló, tot i que els resultats a l'àmbit local indicaven una altra cosa, per això el professor Feenstra apunta que «pot donar-se la paradoxa que puja Compromís en coalició amb Més País o sota el nom que li posin aquí, però si es decideixen presentar a Castelló amb la nova companyia, hauran d'explicar els motius i això suposa fer pedagogia per poder entendre un poc més la llei electoral i perquè els resultats poden variar»
ELS CANDIDATS A UNA CAMPANYA «RÀPIDA»
Per últim, en parlar de l'excessiva personalització que s'ha fet d'alguns líders de partits, fent que la gent votés personatges mediàtics i que desconegués realment qui era qui estava votant la seua demarcació, el professor Feenstra recorda que eixa postura està molt estesa, però que també es pot tornar en contra de les figures desgastades i afavorir les noves imatges.
«Aquella imatge col·lectiva que molta gent creu que està votant el president del país i no als candidats que es presentin per la seua circumscripció pot donar sorpreses. Per què les campanyes i el màrqueting electoral fan que l'emoció predomini sobre la raó, però quan mobilitzes les emocions, en una situació cansament, precisament això pot provocar, pot animar l'abstenció i en eix panorama un personatge com per exemple Errejón, que té una figura que està ben valorada i genera simpaties, en pot traure avantatge», Apunta.
«A més, i vinculat a la comunicació política, la campanya serà més curta i els cartells no seran amb els candidats de la província sinó els del líder nacional. La gent no llegeix les paperetes, vota el logotip per això, creo que els partits, especialment alguns hauran de fer molta pedagogia. Potser, una de les parts positives que es repetisquen eleccions serà que coneixerem més la llei electoral!« fa broma.
