Carmen Ibarra Damià (València, 1962). Llicenciada en Pedagogia, treballa al sector d'atenció a la discapacitat des que tenia 15 anys, com a voluntària, des que va acabar la carrera, el 1985. Presidenta de FEADCV (Federació d'Entitats Titulars de Centres i Serveis d'Atenció a Persones amb Discapacitat Intel·lectual i les seues famílies), és gerent de l'associació Atenció a la Diversitat Les Sorts (ADIS) a Villar del Arquebisbe, que gestiona una residència, centre ocupacional, centre de dia i habitatge tutelat, a més d'atenció a famílies, respirs familiars, club de lleure i viatges.
Abans de començar l'entrevista m'agradaria traslladar el meu condol més sentit a totes les persones i familiars afectados per la DANA. La tràgica pèrdua de vides, llars i treballs s'ha gravat a foc a la societat valenciana, i encara més en col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitat. Hem estat treballant des del primer minut per oferir el nostre suport tant a la Conselleria d'Afers Socials com a totes les entitats afectades i des d'aquí vull enviar-los una forta abraçada i seguim a la vostra disposició pel que faça falta.
Després d'uns mesos al càrrec, ja que va ser escollida el juny de 2024, i des de la seua experiència anterior, quina és la situació general del sector?
El sistema públic valencià de serveis socials, a través de l'acció concertada, ha tingut un avenç important. i hi ha coses pendents encara per treballar, per optimitzar i per avançar. Per exemple, és molt important, i això encara és un repte aconseguir que l'administració realment cobreixi el 100%. del cost dels nostres serveis. Les nostres entitats oferim els nostres serveis allà on l'administració no arriba. De fet, els centres i serveis que gestionem formen part del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i, per tant, han d'estar cobertes les despeses al 100%; no podem ser centres deficitaris perquè, sinó, a la llarga farà que no puguem sobreviure. I això no ens interessa a ningú: ni a les entitats, ni a les persones, ni a les famílies. Però tampoc l'Administració.
Si no ho cobreix la Generalitat, com es cobreix este dèficit?
Com sempre hem funcionat. Totes som entitats sense ànim de lucre i has de recórrer a cercar finançament d'altres parts: bé siguen altres administracions, ajuts a través de programes, bé siguen rifes, loteries, gales, actes benèfics…. Però és clar, això no ha de ser així. Està molt bé que estes coses vinguin, però només per a activitats o despeses afegiudos i no ens podem estancar. Per créixer cal invertir i necessitem ingressos, i és important que l'Administració doni suport al 100% de les despeses de funcionament, per exemple, el transport; encara que ha millorat, continua sent molt insuficient.
¿ Com es concreta este finançament insuficient?
L'accés de les persones ateses als nostres centres no és fàcil fer-ho amb transport públic, fins i tot en molts casos és inviable (més d'un 90%) i necessitem fer transport privat. El cost d'este transport a les entitats ens suposa una despesa molt important que no està coberta pel finançament que ens dóna la conselleria. Un exemple molt clar: les comarques rurals, on el transport públic no existeix i cal fer rutes privades a totes les localitats, per recollir els usuaris, amb distàncies quilomètriques molt llargues. Un altre cas és el de les cadires de rodes: per cada cadira de rodes treus tres o quatre places en una furgoneta o un microbús, que de 25 places se't queda en nou, o sis, o quatre… a més de ser necessària la figura del auxiliar. Tot això encareix molt el servei de transport.
Centrant-nos a FEADCV. Quina és la seua representativitat al sector? Quantes entitats agrupa i quin nombre d'usuaris, o persones ateses, i familiars aglutina?
FEADCV agrupa 40 entitats sòcies, però representa més de 130 associacions del sector, perquè els afecten totes les negociacions, decisions i acorddos de la patronal. Representem més de 300 serveis d'atenció a la discapacitat intel·lectual i salut mental: centres de dia, centres ocupacionals, centres d'atenció primerenca, centres residencials, habitatges, col·legis específics i la gestió de programes que duen a terme moltes de les entitats.
Des de FEADCV atenem més de 10.000 persones i representem més de 40.000 treballadors i treballadores, del sector de la discapacitat intel·lectual i salut mental. Dins l'acció concertada, en què estem grans, infància i menors, inclusió social i el sector de la discapacitat, som el sector més gran.
Els programes que es gestionen a través de les nostres entitats també mereixen dotar-los de la rellevància que tenen, ja que proporcionen serveis a moltes persones amb discapacitat, i cal proporcionar-los la seguretat econòmica per a la seua viabilitat i manteniment.
En quines línies de treball esteu centrados ara mateix des de la federació FEADCV?
Com a federació, els nostres objectius sempre els hem marcat en tres línies o eixos: les persones amb discapacitat, les entitats que representem i la negociació amb l'administració. Són les tres línies de treball en què FEADCV com a patronal estableix la seua estratègia. Pel que fa a la primera, les persones amb discapacitat, evidentment, són la nostra referència i el nostre punt de partida és que les nostres entitats els puguen prestar els suports necessaris per dur a terme els seus millors projectes de vida.
Pel que fa al segon eix, gairebé el 99 % de les entitats que representem està format per associacions, per les mateixes famílies. Totes sense ànim de lucre i d'utilitat pública. Venim d'un moviment associatiu familiar dels anys 60-80. I el nostre principal objectiu és la sostenibilitat d'estes associacions; és a dir, és fonamental ser viables econòmicament, que els centres i els serveis que ofereixen les nostres entitats tinguen la suficient garantia econòmica de poder atendre totes les necessitats. És clar que representem, hui per hui, al voltant del 80% de les places públiques per a persones amb discapacitat de la Comunitat Valenciana i les nostres entitats no poden desaparèixer. Deixaríem sense atenció milers de persones amb discapacitat, cosa que suposaria a les famílies haver de deixar els seus treballs per poder atendre'ls.
D'aquí ve la importància de la col·laboració i l'entesa amb la Generalitat…
És molt important treballar estretament amb lAdministració. Ens cal que l'Administració se senti amb nosaltres. Som els que estem a peu de carrer amb els centres, amb els problemes, amb la realitat. Ja hem iniciat alguna reunió per, per exemple, millorar els pròxims concerts.
Quina és la situació dels concerts amb la Vicepresidència i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge després del canvi de Govern el 2023?
No m'agrada parlar d'anterior i actual, perquè crec que cada administració funciona d'acord amb els principis i les polítiques. Nosaltres el que hem de fer és treballar, de la manera que siga. No podem dir ni valorar si una és millor o pitjor, sinó que el nostre objectiu és que se'ns escolti. Sí que és cert que a nivell de finançament de costos la nostra experiència és important, i sí que és veritat que la valoració que FEADCV, com a patronal, faça, defense, argumenti i transmeti a l'administració sobre quin finançament necessitem per cobrer els costos és crucial .
Bé, i que sense les entitats, centres i places de FEADCV, el sistema no funcionaria…
Però poder cobrer totdos els costos és important. L'administració treu una convocatòria de concerts públics, de concurrència pública i competitiva, però abans d'esta convocatòria ha de conèixer i contemplar les despeses de finançament necessàries per al personal, per a les despeses generals, el transport i les despeses d'obligat. compliment, com són contractes de manteniment, auditories,… És a dir, todos les despeses que nosaltres coneixem a la perfecció, perquè estem a peu de carrer i ho hem de comunicar a l'administració.
Quin és el dèficit que hi ha en el finançament de les entitats?
Hi ha un dèficit important en el tema de despeses generals.
Sense incloure, ni tan sols, les despeses de transport.
No, transport a part. En despeses generals hi ha un dèficit important, perquè portem funcionant amb mòduls de referència molt antics. Des del 2018 que es va estancar el mòdul fins al 2022. Sí que és cert que el 2023 va pujar el 5,7 del IPC i el 2024 s'ha pujat el 3,1 del IPC, però si anem al dèficit acumulat des del 2018 al 2024, l'augment del IPC és molt més gran. Aleshores, com a despeses generals, el que una factura de llum costava el 2018 i el que costa el 2024, l'augment és considerable. No ho podem cobrer amb el finançament. I com la llum, podem parlar de l'alimentació: todos sabem què ha pujat l'oli, la llet, el pa… Tot.
Aleshores, les entitats tenen despeses a preus del 2024 i un finançament gairebé als preus del 2018.
Tenim despeses del 2024 i finançament gairebé a preus del 2018, perquè del 2018 al 2022 no va pujar res. Hem de començar a treballar com més aviat millor en el pròxim concert. I que la convocatòria d'un concert a un altre siga tan poc lesiva com siga possible. Volem que s'actualitzin els mòduls el 2025, perquè les despeses pugen i no podem congelar els mòduls de finançament.
¿ Es dóna per fet que la convocatòria de concerts serà lesiva? Crida molt l'atenció.
A veure, no és que ho assumim, és que l'experiència última, és a dir, el pas dels concerts del 2000 que va acabar el 2022 a estos del 2022-2026 va ser així. Va trigar molt a sortir la convocatòria, va trigar molt a resoldre's i les entitats vam patir molt perquè no teníem cap resolució en què se'ns deia que se'ns concedia tant import econòmic per al sosteniment dels nostres centres. Sense esta resolució els bancs no concedeixen crèdit. Però ni el mateix IVF, sense una resolució, pot donar-te una línia de crèdit a què acollir-te. No és que tinguem clar que seran lesius, és que l'experiència anterior del pas d'un concert a un altre ha estat molt perjuíal per a les nostres entitats. Això va suposar que entitats estiguessin sense poder pagar els professionals durant mesos. I a més és un peix que es mossega la cua: tu no tens diners i no pots pagar als professionals, o proveïdors. , però has d'estar al corrent de les obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda per poder optar als concerts. Vam patir molt el 2022 per poder fer front a esta situació.
És a dir, que el 2022 vam estar a prop del tancament de milers de places.
Sí, hi va haver centres que van estar a la vora del col·lapse. I bé, molts professionals sense cobrar i el que això suposa per a les famílies que tenen hipoteques, préstecs, xiquets i xiquetes per atendre.
Perquè els ciudadanos sàpiguen com funciona el sector, quant de temps de demora hi ha de mitjana per aconseguir una plaça a cada tipus de centre?
Bé, doncs no descobreixo res si dic que les llistes d'espera són interminables. Fan falta places en todos els recursos: residències, centres ocupacionals, de dia, habitatges i primers centres d'atenció. Diàriament, ens truquen per veure si tenim places lliures. És molt dur que et truquin les famílies, que t'expliquin les seues situacions i que no els puguem donar respostes. És cert que hi ha casos greus que potser en cinc mesos han de donar resposta urgent per situacions de molta necessitat. I hi ha altres casos que no tenen tanta urgència i les famílies hi són esperant set, vuit, fins i tot deu anys esperant plaça.
Les persones que atenem als nostres recursos romanen amb nosaltres fins que, per diferents causes, requereixin del trasllat a un altre tipus de recurs (serveis específics, majors, …), però això són casos comptados de manera que generem poques places vacants. Tot i això, moltes persones acaben cada any la seua etapa d'escolarització i és complicat que trobin plaça als nostres serveis. este és un dels grans problemes a què hem de, juntament amb l'administració, intentar cercar solució.
