La Càtedra d'arquitectura circular de la Universitat Jaume I ha celebrat la jornada Noves maneres d'habitar i sostenibilitat, una trobada que ha reunit especialistes per analitzar, des de diferents perspectives, com dissenyar hàbitats més sostenibles i resilients davant del canvi climàtic.
Disseny especulatiu i experiències reals
El programa ha ofert dos visions complementàries sobre els reptes actuals del urbanisme i edificació. D'una banda, s'ha presentat un enfocament basat en el disseny especulatiu, i de l'altra, s'han compartit experiències reals de desenvolupament urbà sostenible.
Les docents Naima Ibáñez i Zoraida Nomdedeu, de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Castelló, han exposat el projecte From Flood to Future, guardonat amb el premi Outstanding Narrative al Biodesign Challenge Summit 2025 celebrat al MoMA de Nova York. La proposta parteix de la necessitat de trobar respostes urbanes davant del canvi climàtic a la regió mediterrània i s'inspira en els testimonis de les víctimes de la DANA del 2024.
Urbanisme que reconciliï la ciutat amb els cicles del aigua
El projecte promou un urbanisme que reconciliï la ciutat amb els cicles del aigua, seguint el modelo de les trucades ciutats esponja. Entre les mesures plantejades destaquen la creació de places i carrers inundables, jardins d‟aigua, ús de materials vius i la incorporació de sistemes d‟intel·ligència artificial i IoT per prevenir riscos. Les ponents van concloure que "el disseny no sols ha de ser estètic sinó rellevant per generar un canvi i que cal aprendre a moure's amb l'aigua".
Lliçons des d'undelo internacional
La segona ponència ha estat a càrrec del doctor arquitecte Javier Lahuerta-Ferris, professor i investigador de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, que ha analitzat el projecte Masdar City a Abu Dhabi, dissenyat per Foster + Partners. Lahuerta-Ferris va participar en el desenvolupament d'este modelo urbà durant la seua etapa a l'estudi britànic.
L'arquitecte ha subratllat que la sostenibilitat ha d'integrar factors econòmics i socials, a més dels tecnològics. Masdar va ser concebuda el 2007 com una ciutat de zero residus i zero emissions, basada en l'arquitectura vernacla per adaptar-se al clima extrem del desert.
Entre les solucions destaquen l'orientació dels carrers per aprofitar els vents dominants, els voladissos, patis i la densitat edificatòria per proporcionar ombra i ventilació natural, reduint la temperatura fins a 17 gra.dos, juntament amb l'ús de panells solars que generen energia i aporten ombra.
Tot i que el projecte no ha assolit plenament els seus objectius inicials, Lahuerta-Ferris ho va definir com “un modelo vivent d'innovació i un laboratori del futur del hàbitat sostenible que ofereix nombroses lliçons aplicables a altres contextos”.
Conclusions sobre sostenibilitat i hàbits urbans
La jornada ha conclòs amb una taula rodona en què s'ha debatut com aplicar els principis de sostenibilitat amb recursos limitados. Els participants van coincidir en la necessitat de major conscienciació social i de canvis en els hàbits urbans, com prioritzar les zones verdes o reduir-ne l'ús del vehicle privat.
També es va destacar que la inspiració en la natura i l'arquitectura tradicional, combinada amb la tecnologia actual, és essencial per construir modelus urbans més resilients, sostenibles i atractius per a la ciutadania.
