La manifestació de vehicles ha sigut convocada per la Plataforma Més Plurals, de la que formen part associacions de pares i mares d’alumnes, sindicats, empreses i diferents col·lectius del sector de l’educació concertada, plataforma que des del mes de novembre ha eixit al carrer per a expressar el seu malestar amb la qual serà la huitena llei d’Educació de la democràcia espanyola.
A Castelló, on centenars de vehicles recorren des de les 11.00 hores els carrers principals, partint de l’antic mercat del dilluns i amb destinació Germans Bou.
Luis Martínez coordinador general, Elena Vicente Ruiz secretaria general, Diputados autonòmics, Senadores: Salomé Pradas, Alberto Fabra, Vicente Martínez, Diputados provincials, Vident Sales portavoz, alcaldes com Marta Barrachina y de Castelló els regidors del PP participen en la protesta.
La Plataforma ha convocat esta iniciativa “en tot el territori nacional”.
La mobilització d’este diumenge se suma a les altres cinc celebrades este mes de novembre i desembre enfront del Congrés i el Senat, així com la del 22 de novembre en vehicles, i s’emmarca en el calendari d’accions previstes de la campanya ‘Més Plurals, Més Lliures, Més Iguals’ que ha posat en marxa la Plataforma per a intentar paralitzar la nova llei d’Educació, una llei que, al seu judici, ha sigut tramitada “sense el menor consens amb la comunitat educativa ni la societat civil”. Però a més, segons denúncia, la LOMLOE suposa un “atac” a l’educació concertada i l’educació especial.
“Encara que el corró de la Llei Celaá segueix el seu curs amb la intenció d’aconseguir la seua aprovació en temps rècord el pròxim 23 de desembre, la concertada no romandrà callada davant esta demostració de falta d’esperit democràtic de qui ha impulsat la LOMLOE”, assenyala la Plataforma.
QUÈ DIU LA LLEI
El redactat de la ‘Llei Celaá’ contempla no cedir sòl públic per a escoles concertades, la prohibició que els concertats segreguen per sexe i l’eliminació del criteri de “demanda social” dels concertats en prioritzar l’augment de places públiques, entre altres qüestions.
Per a Més Plurals, la supressió de la “demanda social” dels centres privats sostinguts amb fons públics “deixa via lliure perquè l’Administració suprimisca aules en els centres concertats i les òbriga únicament en centres públics”, la qual cosa per a ells suposa un “atac a la llibertat” perquè entenen que es vulnera el dret de les famílies de triar centre per als seus fills.
Però a més, la Plataforma ha expressat la seua preocupació pel relatiu a l’assignatura de Religió, que continuarà sent d’oferta obligatòria i de caràcter voluntari per als alumnes, però que com a novetat no comptarà per a la nota mitjana, per no tindre una assignatura alternativa. La Plataforma considera que este canvi “relega la Religió a l’estatus d’assignatura de segona, que ocuparà un lloc decoratiu i secundari en el currículum escolar”.
Les seues protestes també s’han centrat entorn de com quedaria l’educació especial amb la LOMLOE, la qual diu que en el termini de deu anys els centres ordinaris hauran de comptar “amb els recursos necessaris per a poder atendre en les millors condicions a l’alumnat amb discapacitat”, la qual cosa la Plataforma interpreta com el tancament d’estos centres.
La dreta espanyola (PP, Cs i Vox), que critica fermament la reforma educativa, també ha iniciat la seua pròpia campanya de desprestigi de la ‘Llei Celaá’, per la qual cosa en les últimes setmanes ha mostrat el seu suport a esta Plataforma.
De moment, les tres formacions ja han anunciat que recorreran la Llei davant el Tribunal Constitucional en cas d’arribar està a aprovar-se.
