El temor mundial al coronavirus ha posat totes les mirades sobre ells. Les comunitats xineses arreu del món, incloent-hi Enpanya, són punt neuràlgic en tots els aspectes i més encara quan el ‘boom’ de la difusió pública de la malaltia ha coincidit amb l‘any nou xinés. Castelló, no n’és excepció, i encara que la població xinesa no arribe a les 2000 persones, Actualitat Valenciana vol posar l’accent en conéixer un poc més d’esta comunitat que fa poc més d’un any creava l’associació cultural xinesa a la capital de la Plana i que enguany marca també un altre punt d’inflexió en el procés d’inclusió en tindre la primera ‘gaiatera’ filla de pares xinesos, dins d’una comissió infantil en la Magdalena del 75 aniversari.
Mingliang Zhou és el president de l’Associació Cultural Xinesa a Castelló, però es disculpa per no parlar bé, «aunque llevo 20 años en Castellón», i és el seu company i compatriota Andi Liu qui respon a les preguntes. Liu contesta amb prudència cada qüestió i insisteix en el mateix discurs de confiança en les autoritats sanitàries quan li preguntem pel tema del coronavirus. «En la Xina, ja saben molt bé com fer-ho perquè les poblacions són molt més grans que ací i el 2002, quan en ‘sax’ també es va controlar la situació», explica.
Respecte a les possibles mirades de recel cap a les comunitats xineses per temor a un contagi, Liu comenta que, de moment no és el cas de Castelló. «Ací som molt pocs i esta és una ciutat xicoteta que sempre ens ha acollit i ens ha tractat molt bé però sí que és cert que a altres llocs com Madrid, Barcelona o València sí que hi ha gent que pense que molts xinesos poden estar contagiats, sobretot per la coincidència amb la celebració de l’any nou Xinès en que són moltes les persones que tornen al seu país i ciutats per celebrar-ho i de tornada poden estar infectats amb el virus sense saber-ho, proper això ja estan tots els controls que s’estableixen a les fronteres».
De fet, cal recordar que les celebracions de l’Any nou xinés previstes a la capital de la Plana pel dissabte 1 de Febrer, van estar ajornades a tot l’estat per recomanació de l’ambaixada d’este país. «L’Any Nou xinés és una celebració de felicitat, on has de mostrar la teua alegria i estar content, i nosaltres, no podem estar contents saben el que està passant al nostre país. És…com una manera de dir: ‘estem ací però no deixem de pensar en vosaltres’. És un acte de respecte cap a ells. No podem estar feliços si no estem tots bé,» -explica Liu mentre Zhou assenteix amb el cap amb semblant seriós. Moments abans de l’entrevista ens conta que ell té una germana que està a la Xina i afectada per la quarantena- .
La trobada d’Actualitat Valenciana amb estos representants té lloc a un despatx situat al darrere del magatzem del negoci d’hostaleria que porta el president a Castelló. Ens expliquen que de moment no tenia sentit llogar un espai per l’associació perquè era una despesa evitable. I així, a poc a poc, entrem més amb la seua filosofia de vida quan arriben a un altre país. «Nosaltres fa 20 anys o quasi 30 anys quan vam arribar ací a Castelló arribàvem amb una maleta per a treballar. Treballar, treballar i estalviar per poder créixer. Tots tenim un amic o família que ja estava o que ens proposava que vinguérem però eixa generació tenia molt clar que el que havia de fer era treballar i treballar».
Al respecte, tractem de parlar-li dels horaris d’apertures o de les condicions laborals d’alguns ciutadans que fa uns quants mesos eren també notícia per una inspecció de la Seguretat Social on es denunciava l’incompliment de les jornades de treball dels treballadors. Liu, serenament, explica que quan ells arriben a un país que els acull ells s’adapten a les normes, i de nou explica que com en tots els llocs «hi ha persones que actuen d’una manera i altres que actuen d’altra però que ahí cal confiar en les autoritats que vigilen el compliment de la Llei. «Tu pots treballar, i encara que al principi no guanyes molts diners però això el pots estalviar per a créixer i fer-te més gran i guanyar més diners per a un futur millor per als teus fills!. Un pot guanyar el mateix però no és igual si cada dia et vas al bar a menjar-te un plat de pernil o si mengen llentilles a la teua casa!» -riem per la pertinència de l’exemple que parla de plena integració, si més no, pel que fa a la part cultural gastronòmica-
Tant Mingliang Zhou com Andi Liu són exemples de persones emprenedores que han forjat els seus negocis amb treball i suport de familiars i coneguts. Però saben que per les generacions que venen, nascudes i criades ací, la integració total és clau no únicament a l’àmbit social sinó també pel seu desenvolupament. «Com tots els pares volem el millor pels nostres fills. Volem un futur, per això treballem i volem que els nostres fills puguen ser metges, advocats, pintors…. Polítics, regidors…!» -Liu riu amb complicitat conscient que coneixem la seua militància a un partit polític amb representació a l’ajuntament de Castelló-
«Ells són una generació que ja han nascut, s’ha educat i hi ha crescut ací. Moltes vegades ja no entén el que hi han fat altres generacions i volem que puguen ser el que vullguen. Estan plenament integrats i també volem que les seues famílies ho estiguen», reitera Liu. «De fet, la xiqueta que eixirà de Dama a la Gaiata 16 no és la primera xiqueta xinesa que ix però sí que és la primera xiqueta xinesa, no adoptada, sinó de pare i mare xinesos i que implica a tota la seua família en el món de la festa. I això és el que és diferent. Que després de 30 anys ens vegen des de dins, i que ens relacionem i coneguem gent de molts àmbits. Això és important pels nostres fills i el sue futur!», conclou.